Així afecta el desgel de l’Àrtic a la salut del planeta

El canvi climàtic a les regions polars de la Terra s’està revelant com un factor poc reconegut de riscos per a la salut global, amb conseqüències que van molt més enllà de l’Àrtic i l’Antàrtida, alerta un equip internacional de científics que ha estudiat les complexes connexions entre els canvis físics a l’Àrtic i l’Antàrtida que podrien amplificar els impactes climàtics en la salut humana a nivell mundial.

Els investigadors, liderats per la professora Gail Whiteman, de l’Escola de Negocis de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), van revisar una àmplia gamma de literatura científica sobre climatologia, salut pública i altres camps i van descobrir que els models actuals subestimen els impactes directes i indirectes del canvi en les regions polars sobre els problemes de salut global, des de malalties cròniques fins a problemes de salut mental i complicacions de l’embaràs.

Davant aquest escenari, reclamen que aquests riscos per a la salut, ara més grans, s’integrin en la planificació i les polítiques sanitàries.

“El canvi polar no és una crisi llunyana –afirma Netra Naik, investigadora d’Arctic Basecamp i autora principal de l’estudi–. La nostra anàlisi de la recerca demostra que el desgel de les capes de gel, l’augment del nivell del mar i l’alteració dels patrons climàtics tenen conseqüències complexes que s’estenen molt més enllà de l’Àrtic i l’Antàrtida, afectant la seguretat alimentària, la incidència de malalties i la infraestructura sanitària. No és només un problema ambiental, sinó una emergència sanitària mundial”, adverteix.

L’estudi descriu com les regions polars, que s’estan escalfant més ràpidament que la mitjana mundial, probablement desencadenaran cicles de retroalimentació i efectes en cadena, transformant els riscos per a la salut global de maneres complexes i interrelacionades.

LESIONS, SALUT MENTAL I MORTS

A mesura que l’augment de les temperatures debilita el corrent en jet i altera els corrents oceànics, es preveu que els fenòmens meteorològics extrems incrementin les taxes de lesions greus, morts i trastorns de salut mental.

Un Àrtic sense gel estacional probablement contribuirà a un augment en la freqüència i intensitat dels episodis d’El Niño, agreujant les onades de calor, especialment a les zones tropicals. Es preveu que l’augment de les temperatures incrementi les malalties, incloses les renals i cardiovasculars.

L’augment del nivell del mar, provocat pel desgel de les capes de gel, podria incrementar la salinitat de les aigües subterrànies i contaminar l’aigua potable, cosa que podria provocar un augment de la preeclàmpsia en l’embaràs, la mortalitat infantil i diversos tipus de càncer.

L’escalfament polar podria afectar indirectament la productivitat agrícola –a través de l’alteració dels patrons de precipitació i temperatura–, augmentant les malalties relacionades amb la malnutrició.

Mentrestant, l’escalfament climàtic està empenyent malalties transmeses per insectes i animals, com la vibriosi, el dengue i la malaltia de Lyme, cap a regions del nord que abans no es veien afectades.

Les inundacions, intensificades pel desgel dels pols, estan augmentant la propagació de malalties transmeses per l’aigua, com el còlera i la febre tifoide, alhora que exacerben les afeccions respiratòries.

Al mateix Àrtic, el desgel del permafrost i del gel marí amenaça infraestructures vitals i suposa un risc d’alliberament de contaminants atrapats durant molt de temps, i fins i tot de patògens antics, com el virus de la grip de 1918.

Els canvis en els ecosistemes oceànics també estan minant les fonts d’aliments tradicionals, augmentant les taxes de malnutrició, avortaments espontanis, insuficiència renal i malalties cardiovasculars entre les comunitats àrtiques amb sistemes de salut fràgils.

MALNUTRICIÓ, AVORTAMENTS ESPONTANIS I MALALTIA RENAL I CARDÍACA

L’estudi també destaca els riscos per a les fonts alimentàries tradicionals a causa dels canvis en l’ecosistema oceànic, cosa que contribueix a l’augment de les taxes de malnutrició, avortaments espontanis, insuficiència renal i malalties cardiovasculars entre les comunitats àrtiques que ja s’enfronten a sistemes de salut fràgils.

El nou marc estableix la relació entre els canvis físics polars i els riscos per a la salut, tant directes com indirectes, regionals i mundials, i exigeix una major integració dels riscos per a la salut amplificats pels canvis físics polars en les avaluacions de l’impacte en la salut humana.

“Ignorar aquests factors potencials de malaltia i mort no és una opció –adverteix el professor Whiteman, catedràtic Hoffmann Impact per a l’Acció sobre la Natura i el Clima–. Necessitem una col·laboració internacional més sòlida entre climatòlegs, professionals de la salut i experts en dades per prevenir danys i preparar els nostres sistemes per als reptes que venen”.

L’estudi, publicat a ‘Ambio: A Journal of Environment and Society’, forma part d’un projecte d’investigació conjunt de la Universitat d’Exeter, Arctic Basecamp i el Fòrum Econòmic Mundial, que analitza els efectes del canvi climàtic polar en la salut i l’atenció sanitària a nivell mundial mitjançant el desenvolupament de noves eines d’avaluació d’impacte.