Barcelona-Mataró, 177 anys del viatge que va canviar la història del transport a la península

El naixement del primer ferrocarril peninsular es va produir el 28 d’octubre de 1848

El 28 d’octubre de 1848 és una data clau en la història del transport a Catalunya i a la Península Ibèrica. Aquell dia es va inaugurar oficialment la línia ferroviària Barcelona-Mataró, la primera construïda en territori peninsular i un símbol del naixement de la modernitat industrial al país.

Tot i que aquest trajecte va ser el primer dins la península, el veritable origen del ferrocarril espanyol es remunta a l’any 1837 a Cuba, aleshores encara província d’Espanya. Allà es va inaugurar la línia que unia l’Havana amb Bejucal, considerada la primera de tot l’àmbit iberoamericà, la segona del continent americà i la quarta del món. Aquella obra monumental va suposar un gran esforç humà: més de 2.000 treballadors hi van perdre la vida, alguns d’ells en condicions d’esclavatge. El seu objectiu principal era transportar els productes agrícoles de la fèrtil regió de Güines fins al port de l’Havana, i el pont sobre el riu Almendares n’era una de les estructures més emblemàtiques.

El somni de Miquel Biada

Entre els assistents a la inauguració del ferrocarril cubà hi havia un català, Miquel Biada i Bunyol, natural de Mataró. Impressionat per aquella meravella tecnològica, Biada va fer una promesa que canviaria la història del transport al nostre país: «Quan torni a la meva terra, abans d’un any hauré unit Barcelona amb el meu poble.»

De retorn a Catalunya el 1840, Biada va començar a treballar en el seu projecte: crear una línia de ferrocarril que connectés Barcelona amb Mataró, amb la finalitat de transportar mercaderies i passatgers. Aviat es va posar en contacte amb Josep Maria Roca, resident a Londres, que s’encarregaria de gestionar els permisos necessaris davant el govern espanyol. Junts van aconseguir despertar l’interès d’un centenar d’accionistes de Barcelona, als quals s’hi van sumar inversors de Puerto Rico i Cuba. L’any 1844 ja disposaven de cinc milions de pessetes de capital, tot i que aviat van haver de recórrer a inversors anglesos per cobrir les despeses restants. Aquests acabaren adquirint la meitat de les accions.

Construcció i reptes

El juny de 1845 la companyia va quedar constituïda sota el nom de Gran Compañía Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa, i el novembre del mateix any Roca va signar a París el contracte amb l’enginyer britànic Joseph Locke, responsable del projecte tècnic. La construcció va ser encomanada a l’empresa anglesa Mackenzie and Brassey Co., i les locomotores —quatre en total— van ser adquirides a Jonnes and Potts. Els 62 vagons procedien de la firma Wright i estaven distribuïts entre primera, segona i tercera classe. Curiosament, les estacions van ser obra d’empreses espanyoles, i la línia incloïa un element pioner: el túnel de Montgat, el primer túnel ferroviari de tota la península.

Dificultats i èxit final

El 1847 el projecte va patir una crisi econòmica a causa de la manca de part del finançament promès. En aquell moment crític, Miquel Biada va decidir invertir tota la seva fortuna per salvar l’empresa. El seu compromís va esperonar l’opinió pública, que va donar suport decidit al projecte. Malauradament, Biada no en va poder veure el resultat final: malalt, va ser substituït pel seu nebot al capdavant de la companyia i va morir el 2 d’abril de 1848, mesos abans de la inauguració.

Després de diverses proves tècniques, el 5 d’octubre de 1848 va circular el primer tren de prova, i el 28 d’octubre es va celebrar la inauguració oficial. La locomotora «Mataró» va sortir de l’estació de Barcelona entre multituds entusiasmades i va arribar al seu destí en una jornada històrica. El viatge de tornada, sense cerimònies, va durar tan sols 35 minuts. L’èxit fou rotund, i el ferrocarril va esdevenir un motor de desenvolupament econòmic i social per a tota la comarca del Maresme.

L’inici d’una nova era ferroviària

El projecte Barcelona-Mataró va marcar l’inici d’una autèntica revolució ferroviària a Espanya. Poc després s’iniciaren les obres de les línies Madrid-Aranjuez (1851) i Langreo-Gijón (1852). En pocs anys, el país va viure una autèntica febre pels «camins de ferro», que van connectar regions, van dinamitzar el comerç i van simbolitzar l’entrada definitiva d’Espanya en l’era industrial.

Avui, més d’un segle i mig després, el trajecte entre Barcelona i Mataró continua actiu i és una de les línies amb més història i simbolisme del sistema ferroviari català. La visió de Miquel Biada, aquell emprenedor mataroní que va somiar unir la seva ciutat amb la capital, encara ressona com un exemple de determinació, innovació i fe en el progrés.