Comprar edificis “en risc” per fer cooperatives, la nova proposta de l’IDRA per ampliar l’habitatge assequible

ACN Barcelona – Convertir edificis en “situació de risc” en cooperatives per ampliar l’habitatge assequible. Aquesta és la proposta que planteja un nou informe de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que demana facilitar la compra compartida entre entitats públiques i cooperatives seguint l’exemple de Casa Orsola. El text considera que cal “suport institucional” per adaptar els marcs legals i financer per desplegar aquesta política. Així, es proposa “reforçar” el paper de l’Incasòl i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per la “compra compartida d’edificis”, desplegar fórmules perquè el sòl comprat públicament es pugui cedir a cooperatives o constituir un fons de reserva per finançar compres d’urgència utilitzant “les fiances” de l’Incasòl.
El text, que signen Marta Ill-Raga, Laia Forné i Carme Arcarazo, assegura que cal facilitar les compres de blocs ampliant els supòsits del tempteig i retracte “a tots els grans tenidors, independentment de la seva naturalesa jurídica”, i incloure-hi també edificis industrials, oficines o solars perquè s’hi pugui construir habitatge protegit. 

Així mateix, es planteja una nova normativa autonòmica que permeti que la Generalitat faci compra pública “sense concurrència”, és a dir, sense competir amb actors privats, en “zones de mercat residencial tensat i en casos de risc acreditat de desplaçament residencial”. 

Entre els supòsits que planteja l’IDRA hi ha conflictes per la pujada de lloguer o no renovació de contractes, la compra d’edificis sencers en risc de desplaçament del veïnat, la transformació d’edificis residencials a usos “anòmals” o en els casos en què l’estat de conservació sigui “deficient”. 

“La cooperativització d’edificis es planteja com una alternativa viable per l’ampliació del parc d’habitatge públic i social fora de lògiques especulatives del mercat privat i per empoderar comunitats evitant desplaçaments forçosos”, assenyala l’informe. 

L’informe planteja també que cal “garantir l’assequibilitat econòmica de les operacions”, assegurant un finançament a llarg termini a la compra “estructural” d’habitatge existent, amb una partida pressupostària específica per a finques senceres. De fet, es proposa que s’estableixi un “mínim anual d’operacions públiques i concertades amb el sector cooperatiu”. 

També es considera que cal ampliar el volum de finançament als promotors socials homologats o noves cooperatives de llogaters en zones de mercat residencial tensat, i generar una línia d’ajuts directes per a nous habitatges procedents d’operacions de blocs en risc, amb provisions també per als casos de rendes antigues. 

L’informe per fer una estratègia de compra col·lectiva requereix defensa que per poder-la materialitzar amb garanties és “indispensable que hi hagi voluntat política sostinguda i compromís institucional ferm”. 

“Cal incorporar la lògica de la coproducció en les polítiques públiques d’habitatge i reconèixer que l’adquisició activa d’edificis del parc privat pot ser una via eficaç per assolir els objectius d’expansió del parc social i assequible”, assenyala el text.