El Consorci de Salut i social de Catalunya impulsa la millora de l’atenció integral a les persones amb VIH en situació de vulnerabilitat

El CSC presenta el document de consens ActHIVa, elaborat amb la col·laboració de la subdirecció general d’adiccions, vih, its i hepatitis víriques de l’agència de salut pública de catalunya i amb el suport de Gilead

• El projecte ActHIVa Catalunya assenyala importants reptes en l’atenció a aquest col·lectiu, relacionats amb l’adherència terapèutica, la salut mental, l’estigma i els determinants socials
• El treball identifica dotze línies d’actuació i quatre objectius estratègics per avançar cap a una atenció integral de les persones amb VIH, posant el focus en les més vulnerables
• A la iniciativa hi ha participat un grup multidisciplinari d’experts procedents de l’àmbit clínic, farmacèutic, infermer, comunitari i de salut pública

Barcelona, 16 d’octubre de 2025.- El Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) ha presentat el document de consens ActHIVa Catalunya, una iniciativa que busca impulsar un model d’atenció integral, equitatiu i sostenible per millorar la qualitat de vida a llarg termini de les persones que viuen amb VIH, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat social, econòmica o sanitària. El projecte compta amb la col·laboració de la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i amb el suport de Gilead.

Elaborat amb la participació d’un grup multidisciplinari d’experts, el document destaca que, tot i que els avenços mèdics han permès equiparar l’esperança de vida de les persones amb VIH a la de la població general, persisteixen importants reptes en l’atenció a aquest col·lectiu, relacionats amb l’adherència terapèutica, la salut mental, l’estigma i els determinants socials.

Actualment, a Catalunya, el 59% dels nous diagnòstics corresponen a persones nascudes fora d’Espanya, mentre que més del 55% de les persones que viuen amb VIH tenen més de 50 anys. “Dades com aquestes reflecteixen la necessitat d’adaptar els models d’atenció a l’envelliment, la comorbiditat i les desigualtats socials”, assenyala Josep Maria Guiu, director de l’Àrea de Farmàcia i del Medicament del CSC.

Tal com explica el doctor Joan Colom, exsubdirector general d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, els avenços mèdics, científics i socials que han tingut lloc en les darreres dècades han permès que, avui en dia, l’esperança de vida de les persones amb VIH que tenen accés a un tractament antiretroviral (TAR) eficaç i a un seguiment mèdic adequat sigui similar a la de la població sense VIH. “Aquesta transformació representa un dels majors èxits de la salut pública i de la investigació biomèdica, i obre la porta a una nova etapa en què l’atenció a les persones amb VIH s’ha d’adaptar a les necessitats d’una població que envelleix amb una infecció crònica, fet que demana un enfocament integral, sostenible i centrat en la qualitat de vida a llarg termini”, ha assegurat Colom.

En aquest sentit, el projecte ActHIVa Catalunya identifica dotze línies d’actuació i quatre objectius estratègics per avançar cap a una atenció integral de les persones amb VIH, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. “La proposta aporta una visió que va més enllà de la visió sanitària i que inclou la necessitat d’integrar la visió social i comunitària en l’atenció d’aquesta població”, assenyala Josep Maria Guiu.

La subdirectora general d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, Luisa Conejos, recorda que la resposta al VIH continua sent una prioritat estratègica per al Departament de Salut i destaca que el projecte ActHIVa “permet avançar en la coordinació entre els diferents agents implicats, el reconeixement dels determinants socials que influeixen en la salut, l’atenció a la salut mental i la perspectiva de la interseccionalitat”. “Tot això permet enfortir el disseny d’actuacions orientades a construir un sistema de salut més eficient i adaptat a les necessitats reals de les persones”, afegeix.

Per la seva banda, Félix Benguria, director de Goverment Affairs de Gilead per a Espanya i Portugal, assegura que “projectes com ActHIVa són essencials per impulsar polítiques públiques inclusives i adaptades als reptes actuals i futurs de les persones amb VIH, garantint una atenció sostenible a llarg termini”.

Objectius i principals línies d’acció

El projecte ActHIVa s’ha desenvolupat al llarg del 2024 i 2025 amb la participació d’un grup multidisciplinari de professionals de l’àmbit hospitalari, l’atenció primària, la salut pública i el tercer sector de Catalunya, sota la coordinació de Josep Maria Guiu i Joan Colom.

El document de consens fruit del treball d’aquest grup expert s’articula al voltant de quatre grans objectius: la detecció precoç de determinants i factors de risc amb impacte en la qualitat de vida; l’avaluació de la qualitat de vida i de l’atenció integral en les poblacions objectiu; la coordinació sociosanitària per a la intervenció primerenca en els factors de risc, i la participació de les persones amb VIH i la garantia de drets en el model d’atenció.

Entre les línies d’acció proposades al document, destaquen la implementació de qüestionaris de qualitat de vida (PROMs i PREMs) específics per al VIH; la millora de l’abordatge de la salut mental; la coordinació entre atenció hospitalària, primària i comunitària; el desenvolupament de protocols de revinculació, i la promoció de l’autocura i la reducció de l’estigma.

El document ActHIVa Catalunya es va presentar ahir en un acte celebrat a la seu del CSC. Durant l’acte, va tenir lloc una taula de debat moderada per Joan Colom, amb la participació de Juanse Hernández, director del Grup de Treball sobre Tractaments del VIH; Montserrat Masip, farmacèutica adjunta de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Roberto Güerri, cap de secció de VIH-ETS de l’Hospital del Mar; i Roger Llobet, coordinador d’infermeria de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona.