Imatge de la Casa Coll i Regàs al Carrer d'Argentona (Mataró)
Quan es parla de modernisme, el relat acostuma a girar al voltant de Barcelona i del llegat d’Antoni Gaudí. Però Mataró conserva un patrimoni modernista propi, discret i sovint ignorat, integrat en el teixit quotidià de la ciutat. Són edificis que no apareixen a les rutes turístiques habituals, però que expliquen una part fonamental de la identitat urbana mataronina.
A diferència dels grans edificis monumentals, moltes cases modernistes de Mataró són habitatges particulars situats en carrers comuns. Aquesta integració amb l’entorn ha fet que, amb el pas del temps, quedin diluïdes entre botigues, blocs reformats i el trànsit diari, malgrat el seu valor arquitectònic.
Al carrer Sant Simó s’hi conserva una de les primeres expressions del modernisme a la ciutat, vinculada als inicis professionals de Josep Puig i Cadafalch. Es tracta d’una casa reformada a finals del segle XIX, amb una façana discreta però significativa: maó vist, estuc, ceràmica decorativa i ferro forjat que anticipen un nou llenguatge arquitectònic.
No és un edifici monumental, però té un gran valor històric. Representa el moment en què el modernisme comença a obrir-se pas a Mataró, lluny encara de les grans obres que donarien fama internacional a l’arquitecte.
En ple carrer Nou, una de les vies més comercials del centre, s’amaga una façana modernista que molts veïns han vist tota la vida sense reparar-hi gaire. Els esgrafiats florals, els balcons de ferro forjat i la decoració superior de caràcter simbòlic la converteixen en una de les més riques del modernisme local.
La presència d’activitat comercial a la planta baixa ha contribuït al fet que l’edifici perdi visibilitat patrimonial. Tot i això, continua sent un exemple clar de com el modernisme buscava embellir la vida quotidiana, integrant l’art en l’espai urbà.
La Casa Coll i Regàs és l’obra modernista més emblemàtica de Mataró, però durant molts anys també ha viscut a l’ombra de les grans icones barcelonines. Construïda entre 1896 i 1898 per Puig i Cadafalch com a residència d’una família industrial, destaca per la seva façana simbòlica i la riquesa dels materials.
L’interior conserva elements destacats com vitralls, mosaics hidràulics i una escala monumental que reflecteixen l’ambició cultural i social de la burgesia mataronina de finals del segle XIX. Actualment és visitable i acull activitat cultural, però encara sorprèn molts visitants pel seu nivell arquitectònic.
Les cases modernistes de Mataró no competeixen amb el llegat de Gaudí, sinó que completen el relat del modernisme català. Són testimonis d’una ciutat industrial, culta i amb voluntat d’innovació, que també va apostar per l’arquitectura com a símbol de progrés.
Mirar aquestes façanes amb uns altres ulls és una manera de recuperar memòria local i entendre que el modernisme no és només un reclam turístic, sinó part viva del paisatge urbà de Mataró.
ACN Barcelona - La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha presentat aquest dimarts el projecte…
ACN Barcelona - Jordi Segarra, el marmessor principal del testament de l'empresari químic i mecenes…
ACN Barcelona - La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha presentat aquest dimarts el projecte…
ACN Barcelona - Vox ha presentat una proposta de resolució perquè el Parlament insti el…
Nova convocatòria d'ajuts per a investigadors predoctoralsEl Departament de Recerca i Universitats ha anunciat l'obertura…
ACN Barcelona - Un miler de metges, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, han recorregut…
Esta web usa cookies.