La polèmica ha generat nombroses reaccions a les xarxes socials, amb comentaris crítics que s’han anat sumant a les versions enfrontades
El cas ha obert un debat sobre els límits de les iniciatives ciutadanes, el manteniment de la via pública i la resposta que han d’oferir les administracions quan un particular decideix intervenir pel seu compte. El veí reconeix que no disposava de permís municipal, però sosté que la seva actuació va ser positiva. L’Ajuntament, en canvi, afirma que es van modificar diversos elements públics i que va ser necessari restituir-los.
Una part dels usuaris que han comentat el cas a les xarxes considera que l’actuació municipal és excessiva. Un dels missatges defensa directament el resident i afirma: «És un heroi i es mereix reconeixement i felicitacions».
Iniciativa veïnal
El protagonista és un resident del carrer del Cós que assegura que feia aproximadament set anys que demanava una actuació en aquest punt de Mataró. Segons la seva versió, hi havia escocells sense arbres, bancs deteriorats i diverses peces del paviment que es movien o estaven mal col·locades. La situació, explica, afectava tant l’aspecte del carrer com la seguretat dels vianants.
Cansat d’esperar una resposta que considerava adequada, el veí va decidir actuar pel seu compte. Va comprar diversos arbres amb diners de la seva butxaca i els va plantar als escocells buits. L’afectat sosté que va gastar uns 170 euros i que abans de fer-ho es va informar sobre les espècies admeses per la normativa municipal.
Aquesta despesa personal és un dels arguments que més han destacat els usuaris a les xarxes. En un dels comentaris publicats es pot llegir: «Ho ha deixat millor que vosaltres i aportant diners de la seva butxaca. Ja el podeu contractar d’assesor en urbanisme».
A més de plantar arbres, el resident va polir i pintar dos bancs que es trobaven deteriorats. També va intervenir en diverses lloses de la vorera que, segons relata, estaven trencades, desnivellades o es movien quan algú hi passava per sobre. Defensa que totes aquestes tasques es van fer amb la intenció de millorar l’entorn i sense obtenir cap benefici econòmic.
Part del problema del paviment podria estar relacionat, segons la versió de l’afectat, amb unes obres executades anys abans per instal·lar un cable d’alta tensió. El veí considera que algunes peces no van quedar correctament reposades després d’aquells treballs i que el deteriorament es va anar fent més visible amb el pas del temps.
L’home admet que va actuar sense una autorització expressa de l’Ajuntament, però rebutja que la seva intervenció pugui considerar-se una destrossa de l’espai públic. Sosté que va assumir una feina que, segons el seu criteri, corresponia als serveis municipals i que la seva intenció no era alterar el carrer, sinó reparar-lo.
Aquesta lectura també apareix en diversos comentaris. Un usuari va escriure: «Vergonya que aquest sigui el tracte cap a un ciutada que es preocupa i actua per millorar el seu barri/carrer/ciutat. Haguessiu fet la vostra feina».
La intervenció no va donar lloc immediatament a cap expedient. D’acord amb la versió posterior del consistori, el 23 d’agost de 2024 una persona va presentar una reclamació a la bústia d’atenció ciutadana per advertir que un altre veí havia fet modificacions a la via pública sense disposar del permís corresponent.
Aquest avís va motivar una inspecció del personal tècnic de Via Pública. La revisió municipal es va efectuar el 26 d’agost de 2024 i va servir per comprovar l’estat de la zona, documentar les modificacions i determinar quins elements havien estat alterats.
Versions enfrontades
Les dues parts no coincideixen completament en l’abast de la intervenció. El veí afirma que va plantar cinc arbres i que va reparar set lloses que podien representar un perill. L’Ajuntament, en canvi, indica que la inspecció va confirmar la plantació de tres arbres, la pintura de dos bancs i la retirada de set lloses situades sota cadascun dels bancs.
La versió municipal afegeix que també s’haurien trencat aproximadament cinquanta lloses per intercalar-hi panots diferents. Aquesta discrepància és rellevant perquè l’import reclamat no es vincula només a la plantació dels arbres, sinó també a les modificacions del paviment i a les despeses derivades de la seva reposició.
Alguns usuaris han aprofitat aquesta polèmica per criticar l’estat general de determinades reparacions municipals. Un dels comentaris publicats afirma literalment: «Començarem a denunciar al personal de brigada,que semblen Pepe Gotera i Otilio deixant els municipis fets un nyaps, mal encimentat, pinten tort, sense nivellar les feines i sense cap visió estètica. A veure si així els ajuntaments s’apliquen millor».
Una vegada valorada la intervenció, l’Ajuntament va posar en marxa el procediment administratiu corresponent. Mitjançant un decret de l’11 de novembre de 2024, es va requerir a la persona considerada responsable que assumís una indemnització pels danys ocasionats, ja que les actuacions s’havien fet sense autorització.
La quantitat reclamada ascendeix a 1.733,39 euros. L’afectat considera que l’import és desproporcionat perquè, segons defensa, no va causar cap perjudici, sinó que va millorar un tram del carrer amb els seus diners i el seu temps. Per aquest motiu, ha presentat un recurs contra la decisió.
El conflicte posa sobre la taula una qüestió que va més enllà d’aquest cas. Els carrers, les voreres, els escocells i el mobiliari urbà són elements de titularitat pública i qualsevol intervenció està sotmesa a criteris tècnics, de seguretat, accessibilitat i manteniment.
Encara que una actuació parteixi d’una voluntat positiva, plantar un arbre inadequat, modificar el paviment o utilitzar materials diferents dels homologats pot generar problemes futurs. Les arrels poden afectar serveis soterrats, els panots poden provocar desnivells i una reparació no supervisada pot dificultar intervencions posteriors.
Malgrat això, bona part de les reaccions publicades qüestionen que la resposta més adequada sigui una reclamació econòmica. El comentari «És un heroi i es mereix reconeixement i felicitacions» resumeix la posició de les persones que veuen el veí com algú que va actuar davant la falta de manteniment.
Dues estrelles, una comarca: el Maresme vibra amb Lamine i Cucurella
Resposta municipal
L’Ajuntament de Mataró ha explicat públicament la seva versió a través de les xarxes socials. El consistori insisteix que l’expedient es va iniciar després d’una reclamació ciutadana i que la inspecció tècnica va acreditar diverses modificacions efectuades sense autorització.
Segons la comunicació municipal, els serveis jurídics van autoritzar posteriorment la reposició dels elements afectats. La brigada va tornar a pintar els dos bancs, va reposar el paviment i va restituir l’espai d’acord amb els criteris tècnics municipals.
El consistori també ha indicat que, dins de la campanya de reposició d’arbrat 2024-2025, es van plantar divuit arbres nous als carrers del Cós i de Colom. Amb aquesta explicació, l’Ajuntament defensa que la reclamació no es deu simplement al fet que un ciutadà plantés arbres, sinó a la modificació no autoritzada de diferents elements de la via pública.
La resposta oficial no ha convençut tots els usuaris. Entre les reaccions publicades es troba de nou la crítica: «Ho ha deixat millor que vosaltres i aportant diners de la seva butxaca. Ja el podeu contractar d’assesor en urbanisme».
Altres comentaris han insistit en la idea que l’Ajuntament hauria d’haver valorat la intenció de l’afectat abans de reclamar-li diners. Un usuari va escriure: «Vergonya que aquest sigui el tracte cap a un ciutada que es preocupa i actua per millorar el seu barri/carrer/ciutat. Haguessiu fet la vostra feina».
Aquestes opinions s’han reproduït respectant la redacció original, incloses les possibles errades ortogràfiques. Representen una part de les reaccions aparegudes a les xarxes socials, però no permeten saber si els seus autors resideixen a la zona ni substitueixen la versió oficial del consistori o les al·legacions presentades per l’afectat.
Debat a les xarxes
La polèmica ha acabat convertint-se en un debat més ampli sobre el manteniment dels barris. Alguns usuaris sostenen que els ciutadans no haurien d’intervenir mai en l’espai públic sense permís, encara que ho facin amb bona intenció. D’altres consideren que l’administració hauria de ser més flexible quan la intervenció té com a finalitat reparar desperfectes.
La crítica més dura a la feina municipal apareix en el comentari que compara les actuacions de la brigada amb reparacions mal executades: «Començarem a denunciar al personal de brigada,que semblen Pepe Gotera i Otilio deixant els municipis fets un nyaps, mal encimentat, pinten tort, sense nivellar les feines i sense cap visió estètica. A veure si així els ajuntaments s’apliquen millor».
A l’altre extrem, el comentari «És un heroi i es mereix reconeixement i felicitacions» presenta el veí com una persona compromesa amb el seu entorn. Aquesta visió contrasta amb la posició municipal, que posa l’accent en la necessitat de complir els procediments i garantir que qualsevol modificació sigui supervisada pels serveis tècnics.
La discussió també evidencia la importància que les administracions ofereixin canals àgils per comunicar desperfectes i informar els ciutadans sobre l’estat de les incidències. Quan una petició es manté durant molt de temps sense una solució percebuda com a efectiva, pot augmentar la frustració i aparèixer la temptació d’actuar unilateralment.
Què cal fer
El procediment posa de manifest la importància de conservar proves quan es comuniquen desperfectes a una administració. Fotografies amb data, números de registre, respostes municipals i factures poden resultar útils per acreditar l’estat anterior de l’espai, la reiteració de les peticions i la naturalesa de qualsevol intervenció posterior.
Com a recomanació, no s’ha de modificar el paviment, plantar arbres ni reparar mobiliari urbà sense haver obtingut abans una autorització escrita. En detectar un desperfecte, convé presentar una incidència pels canals oficials, indicar-ne la ubicació exacta, adjuntar fotografies i conservar el número de registre.
Quan hi hagi un risc immediat per als vianants, cal avisar els serveis municipals o la Policia Local i evitar manipular personalment els elements afectats. També és recomanable demanar per escrit informació sobre l’estat de la incidència abans d’emprendre qualsevol acció.
