ACN Mataró – El 1878, cinc anys abans de construir la nau de blanqueig de cotó de la Societat Cooperativa La Obrera Mataronense (1883) –coneguda avui com la Nau Gaudí i considerada el ‘km. 0’ de l’obra d’Antoni Gaudí–, l’arquitecte ja havia dissenyat un xalet per al director i “ànima” de la cooperativa, Salvador Pagès, amb un cost de 1.790 pessetes. És la principal revelació d’una investigació de Núria Poch sobre la relació de Gaudí amb Mataró en la seva primera etapa de joventut. El treball veurà la llum el mes de març en una exposició amb motiu de l’Any Gaudí que obligarà a “reescriure” la biografia de l’arquitecte i a “reformular” el que s’ha estat explicant fins ara. La Nau Gaudí passa ara a ser el primer edifici de Gaudí “que es conserva”.
Les revelacions de ‘Gaudí, Pagès i l’Obrera’ es podran veure a la Nau Gaudí de Mataró des del 27 de març i fins al 17 de gener de 2017. És l’acte principal de la commemoració de l’Any Gaudí a Mataró, una efemèride que va arrencar ja a finals de 2025 en diversos punts de Catalunya vinculats també a la figura de Gaudí.

Núria Poch, comissaria també de l’exposició, ha detallat que l’efemèride ha servit per “esperonar” la recerca sobre una etapa d’una forta vinculació de l’arquitecte amb Mataró, que va del 1878 al 1885 i que ha servit per ordenar cronològicament les intervencions de Gaudí a la ciutat.

Que havia fet una casa a la ciutat era més o menys conegut, però fins ara no se sabia amb detall ni quan la va fer, ni per a qui, ni amb quines condicions. I els resultats de la recerca suposen una fita històrica per farcir de matisos la biografia de l’arquitecte.

La construcció de la casa de Salvador Pagès, el 1878, és doncs la primera obra de Gaudí, cinc anys abans de fer la nau de blanqueig, que encara avui es pot considerar el ‘km. 0’ de la seva obra perquè és la primera que es conserva dempeus.

Les dues construccions, però, van formar art d’un mateix projecte que Pagès va encarregar a Gaudí per donar forma al seu ideal cooperativista. On hi ha ara la Nau Gaudí, a més de la fàbrica s’havia projectat també un centre d’oci i un barri obrer amb una trentena de cases unifamiliars a quatre vents.

De tot allò, finalment només es va fer la nau i les latrines, a més de dues cases. D’aquestes només una la va dissenyar Gaudí per a Salvador Pagès. De la investigació també se’n desprèn que en la construcció d’aquella casa hi va haver un litigi pel pagament de les obres per culpa d’una desviació del pressupost inicial.

El paleta que la va fer, relata Núria Poch, va demandar Salvador Pagès perquè deia que les obres van ser més cares del que s’havia acordat inicialment. En aquest litigi Gaudí va voler fer de mediador i va fixar un preu de 900 pessetes, però el paleta en volia 2.451. Es van acabar pagant 1.790 pessetes.

Exposicions, conferències i la ruta ‘Mataró 5 estrelles’

A més de l’exposició central sobre els primers anys de Gaudí, la commemoració de l’Any Gaudí a Mataró comptarà amb una programació d’activitats mensuals que inclou visites teatralitzades, activitats familiars per a infants o conferències sobre la figura de Gaudí, entre d’altres.

L’Ajuntament de Mataró també aprofitarà l’impuls de Gaudí per mostrar el seu patrimoni local amb el projecte ‘Mataró 5 estrelles’, un recorregut pels cinc espais de la ciutat que han rebut la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), on també hi ha la nau Gaudí.

També ho són la vil·la romana de Torre Llauder; el conjunt barroc d’Antoni Viladomat a la Capella dels Dolors, a la Basílica de Santa Maria; la primera presó panòptica de l’Estat, d’Elies Rogent, o la casa modernista Coll i Regàs, de Josep Puig i Cadafalch.

15 anys del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró

D’altra banda, l’efemèride de l’Any Gaudí coincideix també a Mataró amb el 15è aniversari de la constitució del Consorci Museu d’Art de Mataró, integrat per la Fundació Bassat i l’Ajuntament de Mataró i que té en la Nau Gaudí la seva seu actual.

En aquests 15 anys s’han fet 57 exposicions amb un total de 3.115 obres. I han visitat la Nau Gaudí prop de 140.000 persones. A més de les exposicions fetes a Mataró, el Consorci també ha tingut presència amb exposicions a 19 ciutats, principalment catalanes i espanyoles, però també ha viatjat a Sofia, Cracòvia, Varsòvia i Nova York.

Després de l’Any Gaudí, aquest 2026, el Consorci ja pensa a dedicar el 2027 a Josep Guinovart, en el centenari del seu naixement. Fora de Catalunya, s’ha projectat també un seguit d’exposicions a totes les províncies andaluses fetes únicament amb peces d’artistes andalusos de la Col·lecció Bassat.