La trajectòria de José Luis Manzano explica quatre dècades del poder econòmic argentí

José Luis Manzano: del peronisme a Milei, del poder polític al poder empresarial, i ara a Espanya

Si existeix una figura capaç d’explicar l’evolució del poder econòmic argentí durant les darreres quatre dècades, aquesta és José Luis Manzano. Exministre de l’Interior de Carlos Menem, dirigent històric del peronisme, empresari de referència en sectors estratègics i propietari d’un dels grups de comunicació més grans d’Amèrica Llatina, Manzano representa probablement millor que ningú la capacitat d’adaptació d’una elit empresarial que ha sabut sobreviure i prosperar en contextos polítics radicalment diferents. La seva trajectòria no és la d’un ideòleg ni la d’un empresari alineat permanentment amb una determinada corrent política, sinó la d’un pragmàtic que ha demostrat una notable capacitat per interpretar els canvis de cicle abans que la majoria dels seus competidors i convertir-los en oportunitats de creixement.

Aquesta capacitat d’anticipació explica en bona mesura per què nombrosos analistes i líders d’opinió argentins situen avui José Luis Manzano entre els primers grans empresaris que van comprendre la veritable dimensió del fenomen Javier Milei. Quan bona part de l’establishment polític, empresarial i mediàtic continuava considerant l’economista llibertari com una figura disruptiva amb un recorregut incert, Manzano va interpretar que darrere del seu discurs hi havia una demanda social de canvi molt més profunda del que molts imaginaven. Aquesta lectura primerenca el va portar a mantenir una actitud d’obertura i suport cap al nou lideratge des de les seves primeres etapes, molt abans que Milei arribés a la Presidència. No és casualitat que diversos mitjans argentins hagin definit posteriorment Manzano com un dels empresaris que millor va saber reposicionar-se durant l’ascens de l’actual president, ni que la reunió mantinguda entre tots dos a Miami a finals del 2025 fos interpretada com la consolidació d’una relació d’interlocució entre un dels empresaris més influents del país i el nou poder polític. Més que un aliat ideològic, Manzano apareix com l’exemple d’un empresari pragmàtic, capaç d’identificar amb rapidesa els canvis de cicle i adaptar la seva estratègia a la nova realitat econòmica i política.

La rellevància de Manzano no prové únicament del seu passat polític. Després d’abandonar la primera línia institucional, va construir juntament amb Daniel Vila i Integra Capital un dels conglomerats empresarials més rellevants d’Amèrica Llatina, amb inversions en energia, petroli, mineria, telecomunicacions, infraestructures i mitjans de comunicació. El que va començar com una transició de la política cap a l’empresa va acabar convertint-se en una de les històries d’èxit corporatiu més significatives de la regió, consolidant una posició d’influència que transcendeix àmpliament l’àmbit econòmic i arriba també als centres de decisió política i mediàtica.

Precisament és en l’àmbit de la comunicació on el seu pes resulta més visible. A través de Grupo América, Manzano ha contribuït a construir el que és considerat per molts observadors com el segon grup mediàtic de l’Argentina, només per darrere de Clarín. El conglomerat integra actius tan rellevants com América TV, A24, Radio La Red, El Cronista i nombrosos mitjans regionals i digitals, configurant una plataforma de comunicació amb capacitat per arribar a desenes de milions de persones. Lluny de conformar-se amb aquesta posició, el grup ha protagonitzat durant els darrers mesos una intensa estratègia d’expansió que ha reforçat encara més el seu lideratge regional.

L’operació més rellevant va arribar l’octubre del 2025 amb l’adquisició de Telefe, líder històric de la televisió argentina, en una operació protagonitzada per Gustavo Scaglione juntament amb José Luis Manzano, Daniel Vila i Claudio Belocopitt, que va retornar el principal canal privat del país a mans argentines. Tot just uns mesos després, el febrer del 2026, el grup va tornar a sorprendre el mercat amb la compra d’El Universo, considerat el principal diari de l’Equador i una de les capçaleres més prestigioses d’Amèrica Llatina. Aquestes operacions s’afegeixen a altres adquisicions estratègiques desenvolupades per Manzano en sectors com l’energia i les telecomunicacions, configurant un grup empresarial amb una projecció internacional creixent i una notable capacitat d’influència tant econòmica com mediàtica.

Amb aquest bagatge, no sorprèn que Espanya hagi començat a aparèixer en el radar de l’empresari argentí. Diverses informacions publicades durant els darrers mesos situen Manzano entre els inversors vinculats a la futura cadena nacional de televisió impulsada per José Miguel Contreras, coneguda provisionalment com La Séptima. Tot i que el projecte encara es troba en fase de desenvolupament, la seva participació ha estat interpretada per nombrosos observadors com un senyal que l’empresari ha decidit iniciar una nova etapa d’expansió al mercat espanyol. Diferents fonts del sector apunten, a més, que aquest moviment podria ser només el primer pas d’una estratègia molt més àmplia en l’àmbit dels mitjans de comunicació, en un moment de profunda transformació de l’ecosistema audiovisual i de concentració empresarial.

La trajectòria de José Luis Manzano demostra que poques figures empresarials han sabut reinventar-se tantes vegades amb èxit. De ministre peronista a magnat de l’energia i dels mitjans de comunicació, i d’un dels primers empresaris que van comprendre l’abast del fenomen Milei a impulsor d’una nova etapa d’expansió internacional, la seva carrera ha estat marcada per una constant: la capacitat per interpretar amb rapidesa els canvis polítics i econòmics i convertir-los en oportunitats de creixement. Els qui segueixen de prop els seus moviments consideren que aquesta mateixa visió estratègica és la que avui l’està portant a reforçar la seva presència a Europa. Si aquesta hipòtesi es confirma, l’entrada a La Séptima podria ser només el primer capítol d’una estratègia d’inversió molt més àmplia a Espanya, un mercat en què la seva experiència construint grups empresarials i mediàtics podria convertir-lo en un dels nous protagonistes dels pròxims anys.