La trista coincidència en el dia del tren de Mataró: un homenatge marcat pel dol ferroviari a Toledo

178 anys de camins de ferro entre la història, el record i la tristesa

El 28 d’octubre de 1848, la península Ibèrica va fer un salt definitiu cap a la modernitat amb la inauguració del primer ferrocarril que unia Barcelona i Mataró. Aquest viatge pioner de 29 quilòmetres no només va reduir radicalment el temps de transport, sinó que va col·locar Catalunya a l’avantguarda de la revolució industrial a l’Estat espanyol. Avui, més d’un segle i mig després, la memòria d’aquella efemèride segueix viva com un símbol de progrés, visió de futur i determinació.

Les arrels caribenyes d’una promesa

Tot i que el trajecte català va ser el primer dins el territori peninsular, el veritable gresol del ferrocarril espanyol es troba a Cuba, que aleshores era província d’Espanya. L’any 1837 es va inaugurar la línia entre l’Havana i Bejucal (més tard estesa fins a Güines). Aquella monumental obra d’enginyeria —que va costar la vida a més de 2.000 treballadors, molts en condicions d’esclavatge— tenia com a objectiu principal el transport de productes agrícoles cap al port de l’Havana.

Entre els assistents a aquella històrica inauguració colonial es trobava el mataroní Miquel Biada i Bunyol, qui va quedar profundament captivat per la màquina de vapor i va pronunciar la cèlebre promesa d’unir Barcelona amb la seva ciutat natal mitjançant aquest nou mitjà de transport.

Odissea financera i tecnològica

Al seu retorn l’any 1840, Biada va començar a teixir una complexa xarxa de col·laboracions per materialitzar el projecte. Al costat de Josep Maria Roca, encarregat de moure els fils burocràtics i legals des de Londres, va aconseguir captar l’interès d’inversors catalans, cubans i porto-riquenys. Amb un capital inicial de cinc milions de pessetes, completat posteriorment per accionistes britànics que van adquirir el 50% de l’empresa, la Gran Compañía Española del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa es va fundar el juny de 1845.

El disseny tècnic va recaure en el prestigiós enginyer Joseph Locke, confiant l’execució de l’obra a la firma Mackenzie and Brassey Co. i l’adquisició de quatre locomotores a la foneria Jones and Potts. El traçat va requerir una infraestructura capdavantera per a l’època, incloent-hi 44 ponts per salvar les rieres del Maresme i la perforació de l’històric túnel de Montgat, el primer túnel ferroviari de tota la península i una gran fita tecnològica al sud d’Europa.

El sacrifici de Biada i l’èxit del camí de ferro

La construcció va patir una greu sotragada l’any 1847 a causa d’una forta crisi de finançament. En un acte de fe absoluta en el progrés, Biada va arriscar i abocar tota la seva fortuna personal per salvar l’empresa. Malauradament, l’esforç físic i anímic li va costar la salut: va morir el 2 d’abril de 1848, mesos abans d’un triomf que va haver de ser gestionat en darrera instància pel seu nebot.

Després d’uns assajos a principis d’octubre, el 28 d’octubre de 1848 la mítica locomotora “Mataró” va recórrer el trajecte inaugural empenyent 62 vagons (dividits en primera, segona i tercera classe) davant d’una multitud entusiasmada. El viatge de tornada, directe i sense cerimònies, va demostrar l’eficiència del nou sistema en completar-se en només 35 minuts. Aquesta fita va encendre la metxa de la revolució ferroviària a la península, obrint el camí a línies posteriors com Madrid-Aranjuez o Langreo-Gijón.

Una commemoració marcada pel dol actual

Avui dia, la tradició manté intacte el respecte per aquells pioners. Cada any, els actes commemoratius a la ciutat de Mataró arrenquen amb la tradicional ofrena floral al monument en honor a Miquel Biada, situat precisament a la plaça que porta el seu nom, davant de l’estació de tren.

No obstant això, la celebració d’aquest any ha quedat fortament tenyida pel dol d’una tragèdia contemporània. Coincidint amb la jornada històrica, un greu accident de tren a les vies d’alta velocitat a la zona d’Urda (Toledo) ha commocionat tot el país. Per aquest motiu, des de les xarxes socials del consistori maresmenc, l’Ajuntament de Mataró ha volgut aprofitar el seu comunicat oficial de l’efemèride per obrir un parèntesi de solemnitat i transmetre “el nostre condol i solidaritat per les víctimes de l’accident de tren de Toledo”, acompanyant el text amb una taca de dol i un llaç negre sobre el cartell de la celebració.

Més enllà de la trista coincidència, les activitats de divulgació històrica previstes segueixen endavant com a recordatori indispensable de com la tecnologia i els camins de ferro continuen vertebrant, en les alegries i en les tragèdies, la història col·lectiva del país. Les conferències previstes a l’Arxiu Comarcal del Maresme o l’exhibició de la rèplica de la locomotora original al Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú, serveixen avui més que mai per revaloritzar aquest mitjà de transport històric.