L’accés a les infraestructures de fibra entra en una nova etapa reguladora

El sector digital ha obert el debat sobre la necessitat d’adaptar els marcs d’accés a les infraestructures a un mercat de fibra òptica que ha assolit un alt grau de maduresa, després d’anys d’inversió intensiva i desplegament generalitzat.

La qüestió ha guanyat actualitat després que la CNMC hagi obert una consulta pública sobre la segona oferta de compromisos presentada per Telefónica en relació amb el mercat majorista d’accés a la infraestructura física. La proposta revisada preveu un període de vigència de cinc anys, prorrogable per un any addicional; manté els terminis de provisió i resolució d’incidències de l’oferta MARCo vigent; conserva el procediment de gestió d’operadors; i incorpora una actualització de les quotes recurrents i una nova oferta de coubicació en centrals.

El regulador subratlla, no obstant això, que l’obertura d’aquesta prova de mercat no implica que assumeixi com a propis els compromisos sotmesos a consulta, ni que en comparteixi o avali el contingut, l’abast o la suficiència. La CNMC podrà atorgar caràcter vinculant als compromisos, en la seva totalitat o en part; sol·licitar una revisió de la proposta; o continuar amb la tramitació ordinària del procediment.

En qualsevol cas, el debat que es desenvolupa al sector no qüestiona l’èxit de les normes que van facilitar el desplegament inicial de la fibra ni el principi d’accés a les infraestructures, sinó si les condicions dissenyades per a una fase primerenca del mercat han d’evolucionar ara que la cobertura, la competència i les necessitats d’inversió són diferents. La tesi de fons és que una regulació que va ser útil per accelerar el desplegament no pot romandre congelada si el mercat ja ha assolit una fase de maduresa.

Espanya és un dels exemples europeus d’aquesta evolució. La CNMC comptabilitzava el febrer de 2025 un total de 16,7 milions de línies de fibra òptica fins a la llar, mentre que el FTTH Council Europe situava el país entre els mercats europeus amb una penetració més alta de FTTH/B, amb un 80,8%.

En una primera etapa, l’objectiu principal era eliminar barreres d’entrada, evitar duplicacions ineficients d’obra civil i accelerar el desplegament de noves xarxes. En una fase més madura, el repte passa també per garantir que les infraestructures existents es puguin mantenir, renovar i modernitzar en condicions econòmicament sostenibles.

La Comissió Europea ha situat aquesta qüestió al centre del Digital Networks Act, presentat el 21 de gener de 2026 per modernitzar, simplificar i harmonitzar les regles europees de connectivitat. Brussel·les sosté que les normes actuals s’han d’actualitzar per crear condicions que permetin invertir en xarxes avançades de fibra i mòbils, infraestructures que considera essencials per a tecnologies com la intel·ligència artificial i el cloud.

En la mateixa línia, DIGITALEUROPE ha defensat que l’ambició europea de liderar en connectivitat està limitada per un marc regulador que «ja no encaixa amb les realitats de la infraestructura digital actual». L’associació reclama avançar cap a un model més simplificat, harmonitzat i centrat en la inversió, així com una regulació d’accés més proporcionada i adaptada a la realitat dels mercats.

El FTTH Council Europe també subratlla que les xarxes de fibra són fonamentals per a la transformació digital de les economies europees i considera essencial mantenir un marc regulador favorable a la inversió en fibra dins d’un entorn competitiu. L’associació defensa, a més, remeis d’accés adaptats a les realitats nacionals i una competència sostenible.

En aquest context, la qüestió de fons no és restringir l’accés, sinó garantir que aquest accés continuï funcionant sota condicions justes, raonables i compatibles amb la recuperació dels costos associats al manteniment, la renovació i l’ampliació de les infraestructures.

Els operadors subratllen que la digitalització de l’economia està incrementant la demanda de capacitat, qualitat de servei, seguretat i resiliència a les xarxes. Per això, defensen que l’entorn regulador ha d’acompanyar la transició cap a noves tecnologies i models de negoci, evitant que obligacions concebudes per a una fase inicial del mercat es converteixin en distorsions permanents en mercats ja desplegats.