El dispositiu reforçat per a Les Santes obre un debat de fons: no només sobre si calen més controls, sinó sobre com redefineixen la naturalesa de la celebració i què queda després de la festa
El dispositiu reforçat per a Les Santes obre un debat de fons: no només sobre si calen més controls, sinó també sobre com aquestes mesures poden redefinir la naturalesa de la celebració i què queda a l’espai públic un cop s’acaba la festa.
Mataró prepara la celebració de Les Santes amb un dispositiu de seguretat reforçat que inclou més efectius policials, controls d’accés i sistemes de videovigilància.
L’objectiu declarat és garantir la protecció durant una de les festes més concorregudes de la ciutat. Però la decisió planteja una qüestió que mereix atenció abans que el dispositiu es desplegui: en quin moment les mesures de seguretat deixen de ser una eina puntual i passen a redefinir la manera mateixa de viure la festa?
El caràcter obert de la festa i el perímetre vigilat
La tensió no és nova, però cada any es fa més evident. Les Santes han estat tradicionalment una celebració de carrer, oberta i espontània, en què el veïnat i els visitants comparteixen l’espai públic sense grans mediacions.
L’increment dels controls d’accés i la presència de càmeres introdueixen un element de filtre que, per més justificat que pugui estar des del punt de vista de la seguretat, altera aquesta lògica.
El veïnat ha de poder valorar si aquest perímetre vigilat aporta realment tranquil·litat o si, per contra, genera una sensació de control que resta espontaneïtat a la celebració.
No es tracta de negar la utilitat de les mesures, sinó de reconèixer que qualsevol dispositiu de control té un cost simbòlic.
Determinats espais de la festa poden passar de ser entorns oberts a convertir-se en recintes d’accés regulat. La pregunta és si aquest canvi és proporcional al risc que es vol evitar.
Un reforç concret
El dispositiu previst per a Les Santes no es limita a una declaració genèrica de reforç policial. Segons la informació feta pública, la festa comptarà amb 140 agents extraordinaris: 65 efectius de la Policia Local i 75 dels Mossos d’Esquadra, que se sumaran als serveis habituals i a les unitats especialitzades. Entre el 25 i el 29 de juliol, la Policia Local incorporarà dos torns especials als tres torns ordinaris que cobreixen la ciutat durant les vint-i-quatre hores.
Els controls d’accés tampoc no s’aplicaran de manera generalitzada a tota la Festa Major, sinó que es concentraran en alguns dels actes amb més afluència. La nit del 25 de juliol, coincidint amb la Nit Boja i el Desvetllament Bellugós, es controlarà l’accés i l’aforament al centre històric i es restringirà l’entrada d’ampolles de vidre, recipients de plàstic i altres objectes considerats perillosos. També hi haurà un dispositiu específic la nit del 28 de juliol durant el No n’hi ha prou.
La videovigilància tindrà igualment un paper destacat. Un dron controlarà cada nit l’entorn del Nou Parc Central entre el 25 i el 29 de juliol per detectar possibles incidents i facilitar la resposta policial. A més, s’ha informat de la instal·lació de cinc torres de videovigilància, distribuïdes entre el Parc Nou, el Parc Vell i el front marítim. El desplegament es completarà amb presència policial en punts d’arribada com la plaça de Miquel Biada, patrulles nocturnes conjuntes i vigilància marítima durant el Castell de Focs.
L’Ajuntament justifica aquest reforç per la previsió d’una elevada concentració de persones, especialment durant la Nit Boja, que enguany coincideix amb un dissabte, i durant els actes centrals de la festa.
La versió municipal defensa que es tracta d’un dispositiu preventiu destinat a controlar els aforaments, impedir l’entrada d’objectes perillosos, reduir el temps de resposta davant possibles incidents i garantir el desenvolupament segur dels actes.
Aquestes dades permeten precisar l’abast real de les mesures, però no resolen totes les preguntes.
La informació publicada no detalla el contingut complet dels informes de risc, no aporta una comparació pública amb els incidents registrats en edicions anteriors i tampoc no concreta prou aspectes com la conservació de les imatges, les persones autoritzades a consultar-les o el futur dels dispositius un cop acabada la festa. És en aquest punt on el debat sobre la proporcionalitat i la transparència continua sent necessari.
Transparència sobre el cicle de la videovigilància
L’anunci de la videovigilància planteja una segona qüestió fonamental, sovint descuidada en el debat públic: la transparència sobre el cicle d’aquests dispositius. Cal saber si les càmeres són un recurs estrictament temporal, vinculat a la celebració, o si quedaran com a infraestructura permanent a l’espai públic.
El veïnat té dret a conèixer els criteris d’instal·lació, la ubicació exacta dels dispositius, qui té accés a les imatges, durant quant de temps es conserven les dades i en quines condicions es destrueixen un cop finalitzades Les Santes.
Aquest cicle no és un detall tècnic, sinó una qüestió relacionada amb els drets fonamentals. La videovigilància a l’espai públic afecta la privacitat i pot condicionar la manera com les persones es mouen i es relacionen.
Si els dispositius es mantenen després de la festa, la mesura puntual es converteix en permanent, i això requereix un debat diferent, amb criteris diferents i amb una justificació específica.
La falta de transparència sobre aquest punt alimenta la desconfiança i dificulta que la ciutadania pugui valorar el dispositiu de manera informada. No n’hi ha prou amb afirmar que les càmeres milloren la seguretat. També cal explicar-ne els límits, els controls, la finalitat concreta i el calendari de retirada.
Un debat necessari abans del desplegament
L’arribada de la festa és el moment adequat per plantejar aquestes preguntes, abans que les mesures siguin un fet consumat. La seguretat i la celebració popular no han de ser incompatibles, però necessiten un marc clar, justificat i transparent.
La justificació dels controls, la proporcionalitat de les mesures i la informació sobre l’ús i el futur de les càmeres són elements essencials per preservar la confiança ciutadana i el caràcter obert de Les Santes.
També ho és explicar si existeixen alternatives menys intrusives, com ara reforçar la mediació, la il·luminació, el transport nocturn, els punts d’atenció o la presència d’agents sense ampliar de manera permanent la videovigilància.
El debat no és si la seguretat és necessària, sinó com s’articula sense alterar la naturalesa de la festa. Tampoc no es tracta d’oposar protecció i llibertat, sinó d’exigir que qualsevol limitació de l’espai públic estigui motivada, sigui temporal i es pugui avaluar un cop acabada la celebració.
A Mataró, aquesta és una conversa que cal tenir abans que el dispositiu es desplegui, no després. Perquè el que està en joc no és només la seguretat durant uns dies de festa, sinó el model d’espai públic que queda quan Les Santes s’acaben.
