L’Institut Coordenadas situa Madrid com a model d’eficiència sanitària

L’Institut Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicadas (ICGEA) ha presentat la seva última anàlisi sobre l’eficiència i transformació dels grans sistemes sanitaris autonòmics, destacant el de la Comunitat de Madrid com el líder de l’Índex Executiu dels Grans Sistemes Sanitaris Autonòmics (IEGSA).

Madrid ha obtingut la puntuació màxima amb 86 punts sobre 100, seguida de prop pel País Basc amb 84 punts i Andalusia amb 81. Segons l’Institut Coordenadas, l’IEGSA ha estat dissenyat per avaluar els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes amb més població (superior a 2 milions d’habitants), en funció de la seva eficiència en la despesa, capacitat hospitalària, innovació i capacitat de transformació del sistema. A diferència d’altres informes que se centren en el finançament per càpita o en la privatització, l’IEGSA posa èmfasi en com els sistemes sanitaris combinen recursos, innovació i adaptació a nous reptes.

La metodologia de l’IEGSA atorga especial rellevància a quatre dimensions: Eficiència de la despesa (35%), que avalua els resultats obtinguts amb recursos limitats, el control de llistes d’espera i l’organització de la xarxa sanitària; Capacitat i innovació hospitalària (25%): mesura el grau d’innovació en l’atenció hospitalària, la dotació tecnològica i l’atracció de talent; Transformació i millora (20%): analitza l’evolució del sistema entre 2010 i 2024 en termes d’accessibilitat, digitalització i reformes organitzatives; Cohesió territorial i accessibilitat (20%): avalua l’equitat en la cobertura sanitària a zones desfavorides i els temps d’accés.

L’entitat diu que l’IEGSA demostra que l’excel·lència en els sistemes sanitaris no depèn únicament de la quantitat de recursos invertits, sinó de la capacitat d’adaptació, innovació i transformació per afrontar els reptes de l’entorn sanitari, en definitiva de la gestió.

Per a Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenadas, “les comunitats que lideren el rànquing han integrat aquests desafiaments en la seva estratègia, aconseguint un equilibri entre eficiència, innovació i transformació. No obstant això, el camí cap a la millora contínua és llarg i requereix un esforç sostingut en el temps a nivell nacional per assegurar que tots els sistemes sanitaris autonòmics avancin cap a l’excel·lència”.

Segons aquesta anàlisi, la Comunitat de Madrid (86 punts) és un “model d’eficiència en un entorn de població complex impulsat per Fátima Matute, consellera de sanitat. Madrid lidera el rànquing per la seva impressionant xarxa d’hospitals d’alta complexitat, especialment en àrees com oncologia, trasplantaments i cardiologia. La comunitat es distingeix pel seu èmfasi en la recerca biomèdica i la seva capacitat per atraure talent, que la col·loca en una posició privilegiada dins del sistema sanitari espanyol. El model de col·laboració públic-privada ha estat clau en la creació d’un sistema sanitari eficient i flexible, optimitzant recursos i millorant la qualitat dels serveis sense sobrecarregar el pressupost públic, una estratègia impulsada per Fátima Matute, consellera de Sanitat de la Comunitat de Madrid”.

Afegeix que “el sistema sanitari madrileny també ha destacat per la seva agilitat en la incorporació de tecnologies de punta, com la telemedicina i la intel·ligència artificial, per agilitzar processos i millorar l’atenció al pacient. Al llarg dels anys, ha demostrat ser capaç d’oferir resultats comparables als dels grans sistemes sanitaris europeus, amb una capacitat única per adaptar-se als canvis i afrontar els reptes de l’entorn sanitari. Aquesta combinació d’eficiència i alta complexitat la situa com a referent per a altres sistemes regionals a Europa”.

Del País Basc (84 punts) es destaca que és un “model equilibrat, ben finançat sota la direcció de Gotzone Sagardui, consellera de salut del Govern basc. El País Basc ha mantingut la seva posició en el segon lloc del rànquing, destacant pel seu sistema de finançament robust i equilibrat, que li permet mantenir una excel·lent dotació de professionals sanitaris i una elevada satisfacció ciutadana. La regió es caracteritza per un model sanitari que prioritza l’equitat en l’accés a la salut i l’alta qualitat en l’atenció, amb un gran esforç per la cohesió territorial que assegura que tant les zones urbanes com rurals rebin serveis adequats. L’eficiència en la gestió i la innovació en els models d’atenció també són punts forts del sistema basc. La seva sòlida infraestructura hospitalària ha estat determinant per a un excel·lent rendiment en el rànquing. Tot i que el País Basc presenta una estructura més petita en comparació amb Madrid, el seu enfocament en l’optimització de recursos i l’èxit en la integració de l’atenció primària amb l’especialitzada el col·loquen com un model sanitari de referència a Espanya”.

Sobre Andalusia (81 punts), que és un “model en transformació dirigit per Antonio Sanz, conseller andalús de salut. Malgrat la seva gran dimensió i complexitat, Andalusia ha aconseguit posicionar-se en el tercer lloc gràcies a un procés constant de transformació i millora en els darrers anys. La comunitat ha invertit considerablement en reformes organitzatives, digitalització i infraestructura sanitària, amb l’objectiu de modernitzar el seu sistema i adaptar-lo a les noves necessitats de la població. La gran escala de la seva xarxa d’hospitals i centres de salut amb dimensions territorials i de població extremes ha representat un repte, però Andalusia ha sabut gestionar el seu vast territori per millorar l’accés i la qualitat de l’atenció amb gran capil·laritat. Els avenços en digitalització han estat un pilar essencial en la millora de l’eficiència i la gestió de recursos. Andalusia ha implementat plataformes de telemedicina i sistemes de salut digital que permeten una atenció més directa i accessible, especialment en un medi rural de gran complexitat. L’èmfasi en la innovació tecnològica en els seus hospitals ha permès a la comunitat estar a l’avantguarda en certes àrees de la salut, consolidant-se com un sistema sanitari que, tot i haver afrontat històricament reptes de gestió, ara lidera el procés de transformació”.

L’informe també subratlla “la fortalesa” de Catalunya i Castella-la Manxa, que completen el top 5 amb 80 i 78 punts respectivament. “Catalunya (80 punts), model en recerca i innovació. Catalunya destaca per la seva impressionant xarxa d’hospitals d’alta qualitat i el seu lideratge en recerca biomèdica, amb centres com l’Hospital Clínic de Barcelona a l’avantguarda de la innovació. La regió, amb Olga Pané al capdavant de l’àrea de salut, ha estat clau en el desenvolupament de la medicina de precisió i la integració de noves tecnologies, però afronta desafiaments relacionats amb la distribució equitativa de serveis a les seves zones rurals i desfavorides”.

“Castella-la Manxa (78 punts), laboratori de cohesió territorial i millora contínua. Castella-la Manxa, de la mà del seu conseller de Sanitat, Jesús Fernández Sanz, ha aconseguit avenços notables en la cohesió territorial, amb un sistema que integra eficaçment l’atenció primària i hospitalària. La digitalització i la millora d’infraestructures en àrees allunyades dels grans centres urbans han estat fonamentals per assegurar l’accés als serveis de salut a tot el seu territori, malgrat els desafiaments derivats de la seva alta dispersió territorial”, conclou.

“Tot i les seves fortaleses, les 12 comunitats restants no han assolit el nivell dels cinc primers llocs. Això es deu a diversos factors estructurals que dificulten la seva inclusió en l’elit del rànquing”, continua.

Es diu que “comunitats com Navarra, La Rioja, Cantàbria, Astúries, Extremadura i Balears tenen poblacions més petites i estructures sanitàries més compactes. Tot i que gestionen bé els recursos en àrees com satisfacció i temps d’espera, manquen de xarxes hospitalàries d’alta complexitat necessàries per competir en termes d’innovació i transformació”.

“Menor capacitat d’innovació”, diu l’Institut Coordenadas, “i menor pes en l’R+D biomèdica: Aragó, Galícia, Múrcia i Castella i Lleó tenen hospitals sòlids, però no concentren la recerca clínica ni la biotecnologia necessàries per assolir el nivell d’innovació de Madrid, Catalunya o el País Basc. Sistemes en transició amb reptes de modernització pendents: Regions com la Comunitat Valenciana, Múrcia, Galícia i Balears afronten reptes estructurals com llistes d’espera persistents, infraestructures desiguals i processos de digitalització incomplets. Tot i que estan en procés de transformació, encara no arriben a la intensitat, escala ni impacte dels sistemes líders. Dèficit en eficiència o cohesió territorial: Comunitats com Galícia, Castella i Lleó, Aragó i Extremadura tenen desafiaments operatius degut a la dispersió territorial i la dificultat per mantenir alts nivells d’activitat especialitzada en zones rurals”.

L’anàlisi de l’IEGSA assenyala que posa en evidència els desafiaments clau que afronten els sistemes sanitaris autonòmics, relacionats amb l’adaptació, la innovació i la transformació:

• Adaptació a noves realitats demogràfiques i epidemiològiques: L’envelliment de la població i l’augment de malalties cròniques exigeixen una atenció més personalitzada i accessible, especialment en zones rurals. La telemedicina i la millora de l’atenció primària són fonamentals per afrontar aquestes necessitats.
• Innovació tecnològica i en models de gestió: La integració de noves tecnologies mèdiques, com la intel·ligència artificial i la medicina de precisió, és essencial per millorar l’eficiència i qualitat. No obstant això, les comunitats han de superar barreres tecnològiques i culturals per implementar aquestes innovacions de manera efectiva.
• Transformació organitzativa i digitalització: Tot i que s’han aconseguit avenços, molts sistemes autonòmics encara afronten reptes en la digitalització completa del sistema sanitari, la interoperabilitat i la integració de serveis.
• Sostenibilitat financera i eficiència en la despesa: El control de la despesa sanitària i l’eficiència operativa són essencials en un context de recursos limitats. Models mixtos de gestió i col·laboració públic-privada són clau per millorar l’eficiència sense sacrificar la qualitat del servei.
• Cohesió territorial i accessibilitat equitativa: La disparitat entre zones urbanes i rurals continua sent un repte. Les comunitats han de garantir que tots els ciutadans, independentment de la seva ubicació, tinguin accés a una salut de qualitat.