Pau Vilaseca: Experiències a les profunditats de Kenya

Em dic Pau i tinc 25 anys. El meu itinerari es va iniciar quan vaig descobrir un curs de bioconstrucció a través de Facebook, a una comunitat rural de Kènia. La bioconstrucció es fonamenta en utilitzar materials locals de manera sostenible, buscant una convivència harmònica amb la natura. Així, aprofitant que recentment havia finalitzat el meu contracte laboral i que sempre havia somiat amb tornar a Àfrica, vaig contactar amb els professors per preguntar si quedaven places disponibles. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig reservar els vols.

El 23 de gener, vaig embarcar-me en un vol des de Barcelona amb destinació a Nairobi. Allí vaig reunir-me amb altres voluntaris espanyols que també participaven en el curs, i junts vam viatjar en un “matatu” fins a la comunitat on passaríem el mes següent.

La comunitat, anomenada Kiburanga, es troba a l’oest de Kènia, vora el llac Victoria, una zona verda i rural, lluny del turisme. Els habitants parlen swahili, tot i que els joves també dominaven l’anglès, mentre que els ancians parlaven kuria, un llenguatge en vies d’extinció. Durant el nostre mes allà, vam treballar en la construcció d’un edifici al costat de l’escola local, que serviria com a oficina i sala d’estudi per a nens petits. Els caps de setmana els dedicàvem a explorar el país, amb excursions a una illa del llac Victoria i safaris entre la fauna salvatge.

La majoria de les tasques en la comunitat eren assumides per les dones, que eren responsables de les activitats domèstiques i de prendre decisions en grup. Va ser un mes per recordar, no només per la tasca realitzada, sinó també per la intensitat de la convivència i l’aprenentatge sobre un estil de vida que es basa en l’escassetat de recursos com aigua i electricitat, així com en la simplicitat i generositat dels seus habitants. En experiències així, un descobreix que aquells que menys tenen, són sovint els que més ofereixen.

Després d’aquell mes, vaig continuar la meva aventura viatjant sol cap a l’est de Kènia. Aquesta zona mostrava un panorama ben diferent, amb platges turístiques i resorts luxosos, on vaig haver d’adaptar-me al nou ambient. Vaig passar dues setmanes explorant la costa, coneixent gent i vivint noves experiències, abans de tornar a Nairobi per agafar el vol de tornada a casa.

Kènia és un país fascinant, amb els seus paisatges variats, des de llacs i muntanyes, fins a platges de coral. Tanmateix, el creixement del turisme pot diluir l’autenticitat cultural. Hi ha àrees que s’han tornat molt turístiques i d’altres que realment valen la pena visitar, però accedir a elles sovint requereix un voluntariat o un compromís més sincer. A pesar de les desigualtats socioeconòmiques, considero Kènia un país segur, ric i divers, ple de contrastos, on es pot aprendre molt dels seus habitants.

Article publicat al Butlletí de juliol de 2016.