ACN Barcelona – L’escriptora, poeta i periodista Maria Stepànova ha assegurat que veu “pràcticament impossible” enderrocar el govern d’un estat totalitari “mitjançant la revolució popular”. Així s’ha expressat preguntada per la seva visió de la guerra de Rússia i Ucraïna, de la qual també ha recordat que no s’ha d’oblidar “qui és l’agressor”. “El patiment és immens, i per això sembla fàcil demanar la pau a qualsevol preu, però considero que el concepte de justícia és important”, ha dit. Considerada una de les grans veus russes de la seva generació, Stepànova és la sisena participant del programa de residències internacionals del CCCB, que li permetrà participar en xerrades i seminaris, en els quals reflexionarà sobre exili, poder, tradició i cultura.
Nascuda a Moscou i exiliada a Berlín, Stepànova és una de les grans figures de la literatura russa de la seva generació. Es va formar en Literatura al Maxim Gorky Institute i la seva obra compta amb deu col·leccions de poemes, una novel·la i tres assaigs que exploren la relació entre memòria, identitat i llenguatge. El 2018 va rebre el Premi Gran Llibre, el més important en l’àmbit literari rus, en reconeixement de la novel·la ‘En memoria de la memoria’ (Acantilado, 2023).

Des de llavors, s’ha traduït a una vintena de llengües i ha rebut diferents premis en l’àmbit internacional, com les nominacions al Booker International (2021) i el Prix Médicis (2022). Dins la seva obra, també destaquen els poemaris traduïts a l’anglès ‘Holy Winter 20/21’ (Bloodaxe Books, 2024) i ‘The Voice Over’ (Columbia University Press, 2021), així com la novel·la ‘Desaparèixer’ (Angle, 2026 / Acantilado, 2025), una història enigmàtica que reflexiona sobre la identitat i la pertinença en situació d’exili i que està previst que es tradueixi a més d’una desena de llengües.

Fins a finals d’abril l’escriptora farà una residència al CCCB, prenent el relleu a la lingüista i investigadora mixe Yásnaya Elena A. Gil. Aquesta estada li permetrà reflexionar sobre dues qüestions. La primera és el desplaçament com a experiència clau en el nostre temps, i una segona relaciona amb la tradició cultural russa, imprescindible per comprendre l’imaginari polític que govern en aquest país, marcat per l’ambició imperial i bèl·lica. La conferència inaugural es farà dilluns 2 de març a dos quarts de set del vespre al CCCB.

Una gran “pessimista”

Stepànova ha aprofitat aquest dilluns per fer una trobada amb els mitjans de comunicació, a qui ha reconegut des del primer moment que és una gran “pessimista”. “Vivim temps especialment difícils on es va succeint una fatalitat darrera una altra”, ha recordat, “és una realitat complicada d’interpretar, i per això crec que seria bo que qualsevol generació tingués una connexió amb el passat, per no haver de tornar a les mateixes lliçons”.

En un present marcat per les migracions, els exilis i els conflictes, l’escriptora ha reconegut que no és senzill “visualitzar un futur possible”, tot i que ha afegit que allò que queda és mirar de “ressorgir” d’alguna manera. Precisament en aquest context ha reivindicat el poder de la literatura, que busca “transcendir el llenguatge i les fronteres” per obrir un debat més ampli entre persones i països. “Només aquest diàleg ens pot portar a un altre futur possible, que ja és molt”, ha conclòs.

Sobre l’estat actual de la guerra entre Rússia i Ucraïna, l’autora ha opinat que hi ha una tendència a fer les coses “difícils” i que en realitat tot és més “simple”. “Rússia va ser qui va començar l’agressió”, ha subratllat. Preguntada per si hi ha alguna possibilitat que siguin els mateixos ciutadans de dins qui acabin traient al president Vladímir Putin del poder, Stepànova, ho veu pràcticament impossible.

Mercè Rodoreda, l’escriptora més gran

Pel que fa a la seva estada a Barcelona, l’escriptora ha admès que entén la “rellevància del català”, però que tampoc és una “gran experta en la matèria”. Per a qui sí que ha tingut només paraules boniques ha sigut per l’escriptora Mercè Rodoreda, afegint que té ganes de veure l’exposició que se li ha dedicat.

“Va ser una autora increïble, amb una visió inèdita” ha afirmat, “va trobar l’esperança en temps impossibles, a l’exili, lluny de la seva llengua, i això li va permetre crear un univers i idioma propi”. “Rodoreda m’ha obert els ulls en l’inici d’un nou viatge”, ha assegurat.