Mataró acomiada Francesc Garrido, professor de l’Aula de Teatre

L’Aula de Teatre l’ha acomiadat amb un missatge carregat d’afecte en què recorda el professor que va formar diverses generacions d’intèrprets

La desaparició sobtada de Francesc Garrido, als 56 anys, ha provocat una profunda consternació en el món de la cultura catalana i, de manera molt especial, a Mataró. Tot i que la seva cara era coneguda arreu per una extensa trajectòria en cinema, televisió i teatre, a la capital del Maresme el seu record té una dimensió molt més pròxima: la del mestre que va entrar a l’aula, va compartir coneixements i va acompanyar alumnes en el procés de descobrir què significa realment posar-se a la pell d’un personatge.

Un mestre recordat

L’Aula de Teatre de Mataró ha expressat públicament la seva tristesa amb unes paraules que reflecteixen la relació especial que mantenia amb Garrido. El centre ha recordat que havia estat professor de l’Aula des dels seus inicis i que, fa aproximadament cinc anys, hi havia tornat per impartir un curs monogràfic d’interpretació. Aquella activitat estava plantejada com una exploració profunda de l’actor, de la veritat escènica i de la manera d’acompanyar els intèrprets en el seu creixement.

Però el comiat de l’Aula va més enllà de la figura estrictament docent. Els seus responsables i companys el defineixen també com una persona que formava part de la història del centre, un company i amic amb qui havien compartit teatre, aprenentatges i camí. És precisament aquesta vessant personal la que dona al seu adeu una càrrega emocional especialment intensa a Mataró. Per a molts alumnes, Garrido no era només l’actor que apareixia a la pantalla, sinó la persona que tenien davant explicant-los com escoltar, observar, sentir i construir un personatge.

La relació de Garrido amb l’Aula de Teatre està documentada des de fa dècades. Hi ha antics alumnes que recorden haver estudiat interpretació a Mataró amb ell ja a finals dels anys noranta, al costat d’altres docents de l’escena catalana. Anys més tard, el 2021, va tornar a formar part d’un projecte de tallers especialitzats impulsat per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Garrido hi va impartir el monogràfic “L’expressió de la vida: la persona en la interpretació”, una proposta centrada en la concentració, el cos, la intuïció i la veritat en el treball dramàtic.

Llegat de l’actor

Aquesta manera d’entendre la interpretació resumeix bona part del llegat que deixa entre els qui van aprendre al seu costat. Garrido era conegut per una manera de treballar minuciosa i exigent, però també per la capacitat d’acompanyar els actors sense imposar una única forma d’entendre l’escena. El seu objectiu era trobar autenticitat, fugir de l’artifici i fer que l’intèrpret connectés amb allò que estava explicant.

La notícia de la seva mort ha arribat quan Garrido continuava plenament actiu professionalment. Nascut a Barcelona l’any 1969, s’havia format a l’Institut del Teatre i també a la London Academy of Music and Dramatic Art. Va començar la seva carrera teatral el 1990 i, amb els anys, es va convertir en un d’aquells intèrprets capaços de transitar amb naturalitat entre els grans escenaris, el cinema i les produccions televisives.

La seva filmografia inclou títols molt reconeguts com “Mar adentro”, “Smoking Room”, “Te doy mis ojos” o “Alatriste”. Precisament per “Smoking Room” va rebre, juntament amb el repartiment masculí de la pel·lícula, la Biznaga de Plata al Festival de Màlaga. També va ser candidat en dues ocasions als Premis Gaudí pels seus treballs a “Stella Cadente” i “L’adopció”.

A la televisió, el gran públic el recorda per produccions com “Estació d’enllaç”, “Gran Reserva”, “Isabel”, “El tiempo entre costuras”, “La novia gitana”, “Clanes” o “Sé quién eres”. En aquesta última va interpretar l’advocat Juan Elías, un dels papers que més projecció li van donar entre l’audiència estatal i que va confirmar la seva enorme capacitat per construir personatges complexos i plens de zones grises.

El teatre, però, va continuar sent sempre una part essencial de la seva vida. Garrido va estar especialment vinculat al Teatre Lliure i va participar en muntatges com “El mestre i Margarita”, “Glengarry Glen Ross”, “L’Hèroe”, “Casa de nines” o “Dublinesos”. La seva presència escènica, marcada per una intensitat continguda i una enorme capacitat d’escolta, el va convertir en un actor especialment respectat entre els professionals.

Mataró diu adeu

La seva mort ha generat nombroses mostres de condol dins del sector cultural. Companys de professió, institucions i espectadors han recordat aquestes hores la solidesa del seu treball i, sobretot, la seva qualitat humana. A Mataró, però, el dolor té una dimensió diferent. Aquí queda la memòria d’un professor que va compartir hores de treball amb persones que començaven a descobrir l’ofici, algunes de les quals han continuat després vinculades a les arts escèniques.

El missatge difós per l’Aula de Teatre resumeix aquesta sensació de buit. La institució parla d’una notícia “molt trista”, recorda el seu pas com a docent i destaca que Garrido formava part de la pròpia història del centre. El comiat acaba amb unes paraules senzilles però especialment significatives: “Que la terra et sigui lleu, Francesc. Et trobarem molt a faltar”. Una frase que ha convertit el dolor institucional en un adeu íntim i compartit.

Més enllà de la projecció mediàtica que li van donar les grans produccions audiovisuals, la relació de Francesc Garrido amb Mataró permet entendre una altra part de la seva trajectòria: la voluntat de transmetre l’ofici. Fer teatre no era, per a ell, únicament pujar a un escenari o posar-se davant d’una càmera. També significava ensenyar, compartir eines, observar altres actors i ajudar-los a trobar una veu pròpia.

Aquest és, probablement, un dels llegats menys visibles però més duradors d’un intèrpret. Les pel·lícules, les sèries i els muntatges teatrals deixen constància pública d’una carrera, però les classes queden guardades en la memòria dels alumnes. Cada indicació, cada exercici i cada conversa pot acabar apareixent anys després en un altre escenari, en una altra obra o en una nova generació d’actors.