‘La Juliana’ més enllà de Les Santes: el mapa de resistència del còctel que salva l’agost a Mataró
La Festa Major ja ha passat, però la calor no dona treva. El mític combinat de maduixa, taronja i cava es manté com el gran refugi dels mataronins per sobreviure a l’agost i allargar la gresca, recordant un sabor que amaga una història molt diferent de la que ens han comptat.
El juliol va marxar i, amb ell, els dies grans de Les Santes. Per l’aire de Mataró encara es respira la nostàlgia del Desvetllament i dels focs artificials, però si una cosa ha quedat clara aquestes setmanes és que el termòmetre no afluixa. Per sort per als mataronins, l’elixir oficial de la ciutat no s’ha guardat al calaix. Parlem de La Juliana, el còctel que va néixer per a la Festa Major de la mà de la Granja Caralt i que s’ha convertit, per dret propi, en la beguda oficial de tot l’estiu a la capital del Maresme.
L’origen real: un projecte de tres amics que va desmuntar el mite oficial
Durant anys, pels carrers de la ciutat ha circulat la creença que La Juliana havia estat una proposta creada directament pel Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Però la realitat és una mica diferent. El testimoni de Josep Rodri, un dels impulsors de la beguda, permet conèixer avui amb més precisió quin va ser el seu veritable origen.
La Juliana va néixer de la iniciativa de tres amics: Tere Almar, que en aquell moment treballava al Patronat de Cultura —un fet que probablement va alimentar aquesta confusió—, Joan Llavina i Josep Rodri. L’espurna inicial, però, va sorgir d’una proposta d’Oriol Rodri, fill d’en Josep i la Tere. A partir d’aquella idea, van començar a experimentar a la cuina, fent diferents proves i modificant les proporcions fins a trobar una recepta ben equilibrada, dolça i refrescant, pensada per encaixar perfectament amb l’ambient festiu de Les Santes.
La proclamació històrica a la Plaça Gran
Una vegada finalitzada la recepta, els creadors van presentar la proposta a la Comissió de la Festa Major, que la va acceptar amb un entusiasme immediat. D’aquesta manera, La Juliana es va donar a conèixer públicament la nit del 26 de juliol de 1995, exactament a les 12 de la nit a la Plaça Gran, en el marc de les celebracions. Allà es va batejar la beguda proclamant un lema que ja ha quedat gravat en la memòria popular de la ciutat: “Ni dolça ni seca, ni forta ni suau, ni laica ni santa”.
Dues estrelles, una comarca: el Maresme vibra amb Lamine i Cucurella
Passat i present: com es prepara l’autèntica Juliana?
Per mantenir viva la flama de la festa a casa durant aquestes setmanes de calor, el secret és clavar les proporcions. Tot i que a vegades es descriu la preparació individual en un got tumbler llarg i ample (barrejant 15 ml de vodka, 20 ml de ron, 20 ml de ginebra, el suc d’una taronja, el granissat i coronant amb 200 ml de cava Brut), els puristes de la festa coneixen el mètode real.
Una de les aclaracions més importants és que la Juliana no es prepara directament al got. La barreja sempre s’ha elaborat tradicionalment en ampolles de 5 litres, un format que permet una millor integració de tots els sabors i facilita el servei en contextos festius on es comparteix en grup.
Els passos per a l’elaboració
Si vols preparar una gran bota o seguir la fórmula autèntica a escala (la recepta original de gran volum requereix 6,2 litres de granissat de maduixa, 6,2 litres de suc de taronja, 8 ampolles i 200 ml de cava Brut Nature, i 410 cl de cadascun dels tres destil·lats), el procés de muntatge és el següent:
- El granissat: Comencem elaborant el granissat de maduixes de quilòmetre zero (preferiblement maduixes del Maresme, amb una base de suc de llimona, sucre blanc i gel). S’introdueixen els ingredients directament en una batedora o liquadora i es bat la mescla durant 5-10 segons.
- Els destil·lats: S’afegeixen els tres llicors blancs (vodka, ron i ginebra) fent servir un jigger o mesurador per clavar les quantitats exactes i aconseguir l’equilibri de l’esperit festiu.
- La integració de la fruita: Seguidament, s’incorpora el suc de taronja natural i el granissat de maduixa. Es remena enèrgicament fins que tots els ingredients quedin ben integrats.
- El toc final de cava: Per acabar, s’afegeix molt lentament el Cava Brut per tal de conservar la bombolla i es remena lleugerament la mescla. Un cop llesta, es pot decorar amb un carpaccio de maduixa o una rodanxa de taronja.
La joia de la corona: El Ball dels Requisits
Des d’aquell estiu del 95, La Juliana s’ha convertit en el còctel de Mataró més buscat de la nit del 28 de juliol, durant el tradicional Ball dels Requisits. El fet que oficialment només es consumeixi en aquest moment tan concret de l’any és el motiu pel qual la gent espera la seva arribada amb tanta ànsia i deliri. Però precisament per això, saltar-se les normes a l’agost i preparar-la de forma casolana seguint el mètode de l’ampolla té un gust de rebel·lia tan especial contra el final de les vacances.
Mentre hi hagi granissat, llicor i una ampolla de cava a la nevera, a Mataró l’estiu continua sent una festa.
