La preocupació entre veïns de la ciutat creix, després que s’hagi difós un avís intern i diversos testimonis a les xarxes socials
La inquietud ha crescut les darreres hores arran de la circulació d’un cartell col·locat dins del centre hospitalari en què s’adverteix que s’estarien produint robatoris a les habitacions. L’avís demana als pacients i familiars que no perdin de vista les seves pertinences, especialment en moments delicats com trasllats a proves, sortides puntuals de l’habitació o períodes en què la persona ingressada es troba sola. La situació ha generat una onada de comentaris de veïns de Mataró, pacients i acompanyants que asseguren haver viscut episodis semblants o haver conegut casos de mòbils, objectes personals o pertinences desaparegudes durant una estada hospitalària.
Queixes creixents
Les captures compartides mostren una preocupació evident. Diverses persones lamenten que un espai com un hospital, on moltes famílies viuen moments de vulnerabilitat, pugui convertir-se també en un lloc on calgui estar pendent constantment de bosses, telèfons mòbils, carteres o claus. Alguns comentaris critiquen que els pacients no puguin estar tranquils ni tan sols mentre reben atenció mèdica, mentre que altres apunten directament a la necessitat de reforçar la vigilància en plantes, passadissos i zones d’accés a les habitacions.
Un dels testimonis explica que els van obrir una taquilla quan el pacient havia baixat un moment a fer-se una prova. Segons aquest relat, va ser un company d’habitació qui se’n va adonar i va avisar, cosa que va evitar conseqüències més greus perquè no hi havia res de valor dins. Una altra persona compara aquesta situació amb altres centres on, segons explica, les taquilles es tanquen amb clau i el personal o els familiars poden avisar quan el pacient ha de sortir de l’habitació per sotmetre’s a una prova o exploració.
També hi ha comentaris que recorden episodis antics. Una veïna assegura que fa anys, durant l’ingrés del seu marit a pal·liatius, li van sostreure un telèfon mòbil que havia quedat sobre el llit mentre l’acompanyava al lavabo. En el mateix relat, afirma que un altre pacient de l’habitació també havia patit un furt dies abans. Aquest tipus de testimonis, encara que no substitueixen una denúncia formal ni una confirmació oficial, reflecteixen una percepció d’inseguretat que preocupa especialment perquè afecta persones malaltes, grans o amb mobilitat reduïda.
Un veí d’Argentona perd la vida en un accident frontal a l’N-II
El cartell que s’ha difós descriu la possible presència de persones sospitoses, però cal remarcar que aquesta mena d’avisos no equivalen a una investigació policial ni permeten assenyalar ningú com a autor d’un delicte. Qualsevol informació concreta sobre persones sospitoses s’hauria de comunicar directament al personal de seguretat del centre o als Mossos d’Esquadra. Difondre dades personals o descripcions físiques sense comprovació pot provocar identificacions errònies, acusacions injustes i problemes legals.
El fons del problema, més enllà d’un cas concret, és la sensació de desprotecció que expressen els acompanyants. En un hospital, els familiars sovint han de sortir de l’habitació per parlar amb el personal sanitari, anar a buscar documentació, acompanyar el pacient a una prova o simplement descansar uns minuts. En aquests moments, una bossa oberta, un mòbil damunt del llit o una cartera dins d’una jaqueta poden quedar exposats. La combinació de portes obertes, moviment constant i persones vulnerables fa que els furts al descuit siguin especialment difícils de prevenir si no hi ha hàbits de protecció i circuits clars.
Més vigilància
Molts veïns reclamen més control en els accessos, més presència de seguretat i una millor informació a pacients i familiars. Altres demanen revisar el funcionament de les taquilles o facilitar sistemes que permetin tancar amb clau objectes bàsics mentre el pacient és fora de l’habitació. També apareix la pregunta sobre les càmeres de seguretat, tot i que en un entorn sanitari aquest punt sempre ha de compatibilitzar-se amb la intimitat dels pacients, la protecció de dades i la normativa aplicable.
L’Hospital Universitari de Mataró és un equipament de referència per a la ciutat i per a bona part del Maresme, i qualsevol percepció d’inseguretat dins del centre afecta directament la confiança dels usuaris. No es tracta només de recuperar un objecte perdut o sostret, sinó de garantir que les persones ingressades i els seus familiars puguin centrar-se en la salut sense afegir una preocupació extra.
En situacions d’aquest tipus, la resposta hauria de ser doble. D’una banda, els usuaris han d’extremar la prudència i denunciar qualsevol furt o intent de furt. De l’altra, el centre hauria de recollir les incidències, revisar protocols i reforçar la informació visible per evitar que els episodis es repeteixin. La coordinació entre hospital, vigilància privada, Mossos d’Esquadra i Policia Local és clau quan hi ha indicis de reiteració o quan diferents testimonis apunten a una mateixa problemàtica.
