Un infart avui, una seqüela neurològica demà: el vincle entre cor i cervell

Un infart avui, una seqüela neurològica demà: l’efecte que pot aparèixer quan ja creies estar bé

Haver superat un infart no sempre significa que tot ha tornat a la normalitat. La recuperació física sol ser només la primera part del procés, però el cos —i especialment el cervell— pot continuar enviant senyals temps després. I algunes d’elles passen completament desapercebudes fins que es manifesten de manera inesperada.

EL COR I EL CERVELL: UNA RELACIÓ MÉS ESTRETA DEL QUE SEMBLA

Ara, una investigació de la Universitat Brigham Young suggereix que les persones que han patit un infart podrien tenir un risc més gran de desenvolupar certs problemes neurològics més endavant, com ara l’epilèpsia d’aparició tardana. No vol dir que passi en tots els casos, però sí que és una qüestió que mereix atenció mèdica i seguiment.

Els adults grans que pateixen un infart podrien tenir més probabilitats de desenvolupar epilèpsia en el futur, segons un estudi de la Universitat Brigham Young a Provo (Estats Units) publicat a Neurology, la revista mèdica de l’Acadèmia Americana de Neurologia. Tot i que l’estudi mostra una relació entre aquestes afeccions, no prova una causalitat.

“En adults de mitjana edat i grans, la malaltia vascular pot obstruir, debilitar o estrènyer els vasos sanguinis, i sovint afecta diverses parts del cos alhora”, assegura l’autor de l’estudi, Evan L. Thacker, de la Universitat Brigham Young a Provo, Utah.

“El nostre estudi va trobar que un primer infart pot ser un indicador de malaltia cerebrovascular, una afecció que afecta els vasos sanguinis del cervell, cosa que pot augmentar el risc d’epilèpsia”, afirma.

L’estudi va incloure 3.174 adults que no havien patit un ictus ni tenien antecedents d’infart o epilèpsia a l’inici de l’estudi. Tenien una edat mitjana de 69 anys i es va fer un seguiment durant un màxim de 30 anys. Durant l’estudi, 296 persones van patir un infart, 120 van desenvolupar epilèpsia d’inici tardà (epilèpsia després dels 60 anys) i 794 van morir per causes vasculars diferents a un accident cerebrovascular.

Les causes vasculars incloïen infart, insuficiència cardíaca, arítmia, embòlia pulmonar (un coàgul de sang als pulmons) i aneurisma aòrtic (una dilatació a l’artèria principal del cor).

SEGUIMENT MÈDIC A LLARG TERMINI: LA CLAU PER REDUIR RISCOS

Entre les persones que van patir un infart, set de cada 1.000 persones-any van desenvolupar epilèpsia posteriorment, en comparació amb dues de cada 1.000 persones-any que no el van patir. Les persones-any representen tant el nombre de participants en l’estudi com el temps que cada participant va romandre en ell. Després d’ajustar factors com l’edat, el tabaquisme i el pes, els investigadors van descobrir que, després d’un atac cardíac, les persones tenien aproximadament el doble de probabilitats de desenvolupar epilèpsia d’aparició tardana.

Els investigadors també van analitzar si les persones amb epilèpsia d’inici tardà tenien un risc més gran de patir posteriorment un atac cardíac, però no van trobar cap associació significativa.

Així mateix, van trobar que la taxa de mortalitat per causes vasculars diferents a un accident cerebrovascular va ser de 99 morts per cada 1.000 persones-any després del desenvolupament tardà d’epilèpsia, en comparació amb 16 per cada 1.000 persones-any en aquells que mai van desenvolupar epilèpsia. Després de fer els ajustos pertinents, les persones que van desenvolupar epilèpsia en l’edat adulta tardana tenien gairebé tres vegades més probabilitats de morir per causes vasculars.

Una limitació de l’estudi va ser que el nombre de persones que van desenvolupar ambdues afeccions va ser petit, cosa que fa que les estimacions siguin menys precises.