USTEC demana als partits que no aprovin els pressupostos del Govern si no inclouen partides per a les seves demandes

ACN Barcelona – La portaveu del sindicat educatiu USTEC-STEs, Iolanda Segura, ha demanat aquest divendres el compromís de tots els partits polítics per no negociar els pressupostos de la Generalitat si no inclouen les partides suficients per complir les demandes dels sindicats docents majoritaris, com la mateixa USTEC, CGT i Professors de Secundària. Ho ha dit mentre se celebra el ple de l’Ajuntament de Barcelona on es llegirà una declaració institucional amb el suport del PSC, JxBcn, Comuns i ERC que aposta per reforçar l’educació pública i millorar les condicions de docents i alumnes i arribar al 6% del PIB en educació com marca la LEC.
Segura ha recordat “l’èxit” de les mobilitzacions educatives de la setmana passada i creu que el Govern només té dues opcions: seguir amb “l’enrocament” o “reobrir el diàleg i la negociació escoltant les reivindicacions, malestar i necessitats del col·lectiu”. Per això, ha dit que estan preparats per mantenir les mobilitzacions i estan teixint aliances al territori per reforçar les seves reclamacions. Una d’aquestes aliances, ha dit, és amb l’Ajuntament de Barcelona, amb aquesta declaració institucional de suport a les millores laborals dels docents i a les condicions del sistema educatiu.

Per això, ha instat el Govern a “sortir del bucle” i a tots els partits a “fer una aliança conjunta i condicionar l’aprovació dels pressupostos”. “Demanem el seu compromís explícit que no aprovin els pressupostos que no contemplin les partides suficients per revertir la injustícia i les mancances educatives i laborals, ja que sense aquestes millores no hi haurà una transformació real del sistema educatiu”. Així, reclamen a les formacions polítiques que obliguin el Departament d’Educació a reobrir les negociacions i a millorar un acord amb CCOO i UGT “que no s’hauria d’haver tancat, ja que el procés de negociació estava a mitges, anava bé i avançava positivament, però es va tancar per la porta del darrere”.

Per la seva banda, Isaac Salinas i Maria de la Fuente, també d’USTEC, han celebrat l’aprovació d’aquesta declaració institucional que “compromet” el consistori barceloní en les millores laborals dels docents reivindicades la setmana passada en manifestacions i vagues. A més, s’han impulsat mocions similars en altres consistoris, i de moment s’han aprovat a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Manresa.

Declaració per millorar condicions i arribar al 6% del PIB

La declaració té vuit punts i defensa un sistema educatiu català “capaç de garantir l’èxit de tot l’alumnat”, ja que l’educació “ha de ser una eina de justícia social i cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació, la igualtat d’oportunitats i la recerca de l’excel·lència al centre de totes les polítiques educatives”. També defensa el català com a llengua vehicular i d’acollida del sistema educatiu, garantint-ne l’aprenentatge efectiu, la normalització del seu ús i el prestigi social, “com a instrument imprescindible per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”.

També expressa el suport als professionals de l’educació i insta el Departament d’Educació a “continuar treballant per la millora de les condicions laborals del conjunt dels docents i personal educatiu”.

 Igualment, el ple municipal insta la Generalitat i el Departament d’Educació a garantir els recursos necessaris al sistema educatiu, assegurant la reducció de ràtios, l’avanç cap a la gratuïtat de l’educació 0-3 i la reducció de la burocràcia als centres educatius. Exigeix també al Govern de la Generalitat i al Departament d’Educació que continuïn situant com a prioritat garantir una educació de primer nivell per a tot l’alumnat del país.

Així, s’insta la Generalitat a complir la disposició final segona de la Llei d’Educació de Catalunya, situant progressivament la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del PIB català, assegurant que aquesta dotació es tradueixi en la millora de les condicions laborals i salarials dels professionals i en accions concretes per garantir la qualitat educativa.

Així mateix, reafirma el compromís de l’Ajuntament de Barcelona com a “actor clau” en el desplegament del sistema educatiu, impulsant polítiques educatives i recursos per al desplegament de l’escola inclusiva, la millora de les ràtios a les escoles bressol, el manteniment adequat dels equipaments educatius, el reconeixement de l’espai migdia com a franja educativa i la garantia d’un lleure educatiu accessible per a totes les famílies.

Exposició de motius

En l’exposició de motius, la declaració diu que “el model educatiu català és fruit d’una conquesta social i de la lluita històrica que ha tingut com a protagonistes el professorat i altres professionals de l’educació, així com el conjunt de la comunitat educativa”. El text repassa la trajectòria de l’educació a la capital catalana des de principis del segle XX, amb les primeres escoles municipals i els moviments de renovació pedagògica de l’escola republicana, amb l’impuls de l’escola laica, coeducadora i per a tothom, el compromís amb una educació pública i de qualitat.

“La dictadura franquista va representar una etapa d’imposició ideològica i de greus mancances per al sistema educatiu amb discriminació lingüística i cultural i amb unes condicions laborals molt precàries per al professorat. Tot i això, molts mestres i professors van mantenir viva la flama de la renovació pedagògica i van sembrar les bases d’un model educatiu democràtic i inclusiu que acabaria emergint amb força a partir de la Transició”, continua el text.

Amb l’arribada de la democràcia i l’autogovern, el professorat i els sindicats educatius van protagonitzar mobilitzacions massives per reclamar una escola catalana, pública, gratuïta i arrelada al territori. Les grans vagues dels anys 80 i 90 van aconseguir avenços significatius en la consolidació dels drets professionals i laborals, en la reducció d’hores lectives, en la millora dels salaris i en l’ampliació de plantilles.

Tanmateix, en les darreres dècades s’han accentuat situacions com l’augment de les ràtios d’alumnes i la manca de recursos generalitzats, en especial per a l’atenció a la diversitat i la càrrega burocràtica. En els centres de màxima complexitat és on es fa més palesa la insuficiència de recursos com les aules d’acollida, el reforç del personal d’atenció educativa i la necessitat de reduir ràtios per garantir una atenció adequada a tot l’alumnat.

En les últimes setmanes, la comunitat educativa ha protagonitzat diverses mobilitzacions i vagues per denunciar la necessitat de millores en el sistema educatiu del país. En aquest context, la declaració diu que l’Ajuntament de Barcelona ha d’actuar com a administració educativa per construir “ecosistemes educatius locals inclusius i de qualitat”.

Finalment, es traslladarà aquesta declaració institucional al Departament d’Educació i Formació Professional i al Parlament de Catalunya.