La Dra. Elena Riva Amarante, directora de la Unitat de Cefalees i Dolor Facial de l’Hospital Ruber Internacional, explica com diferenciar la migranya d’altres mals de cap, quins símptomes requereixen atenció mèdica i quins són els tractaments actuals.
Madrid, 12 de novembre de 2026.- El mal de cap és un dels problemes de salut més habituals entre la població. Tot i que sovint es relaciona amb l’estrès, el cansament o la falta de son, no tots els mals de cap són iguals ni requereixen el mateix tractament. De fet, existeixen més de 200 tipus de cefalees, entre les quals destaquen la cefalea tensional i la migranya, dos trastorns amb característiques i un impacte molt diferents.
La Dra. Elena Riva Amarante, directora de la Unitat de Cefalees i Dolor Facial del Servei de Neurologia de l’Hospital Ruber Internacional, del grup Quirónsalud, explica que la cefalea tensional és la més freqüent en la població general, mentre que la migranya és la que genera més discapacitat i motiva més consultes neurològiques.
«La migranya és una malaltia neurològica, no un simple mal de cap. Pot afectar de manera important la vida familiar, social i laboral, especialment quan els atacs són freqüents o incapacitants», assenyala l’especialista.
S’estima que la migranya afecta aproximadament el 12 % de la població i és especialment freqüent entre els 20 i els 50 anys. A més, presenta una incidència més elevada en dones, que representen al voltant del 80 % de les persones afectades.
Com es pot diferenciar una migranya d’una cefalea tensional?
Una de les principals dificultats és identificar correctament el tipus de dolor. La cefalea tensional se sol manifestar com una pressió al voltant del cap, semblant a portar un casc o una cinta estreta. Generalment és d’intensitat lleu o moderada i permet continuar amb les activitats habituals.
La migranya, en canvi, provoca atacs de dolor moderat o intens que poden durar entre 4 i 72 hores si no es tracten. Sovint, el dolor és pulsatiu, afecta un costat del cap i empitjora amb el moviment. També pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i una sensibilitat excessiva a la llum i al soroll.
«El diagnòstic es basa fonamentalment en els símptomes que ens descriu el pacient. Per això és important conèixer com apareix el dolor, quant dura, quins símptomes l’acompanyen i fins a quin punt limita les seves activitats», explica la Dra. Riva.
La neuròloga recorda que aproximadament una de cada quatre persones amb migranya presenta, en alguns atacs, símptomes neurològics transitoris coneguts com a aura, que poden incloure centelleigs lluminosos o altres alteracions visuals abans que comenci el dolor.
Quan ens hem de preocupar per un mal de cap?
Tot i que la majoria de les cefalees no estan relacionades amb malalties greus, hi ha determinats senyals que requereixen una valoració mèdica urgent.
Entre aquests senyals hi ha un mal de cap extremament intens i sobtat, l’aparició de dificultats per parlar, pèrdua de força, confusió o convulsions, així com la presència de febre i rigidesa de nuca.
També convé prestar atenció als dolors que canvien respecte dels habituals, augmenten progressivament en intensitat o freqüència, apareixen després d’un traumatisme o comencen per primera vegada a partir dels 50 anys.
Segons la Dra. Elena Riva, quan els dolors es repeteixen diverses vegades al mes, deixen de respondre als tractaments habituals o interfereixen en la vida quotidiana, és important consultar un especialista. «No hem d’esperar que el problema es torni incapacitant», recomana la doctora.
L’especialista adverteix, a més, que la migranya continua sent una malaltia infradiagnosticada i que moltes persones triguen anys a rebre una valoració neurològica adequada.
Nous tractaments per controlar la migranya
L’abordatge de la migranya ha evolucionat considerablement en els darrers anys. Actualment, el tractament combina hàbits de vida saludables, medicaments per controlar els atacs i teràpies preventives destinades a reduir-ne la freqüència i la intensitat.
«Un dels aspectes fonamentals és tractar l’atac des del principi. Retardar la medicació per por de prendre massa analgèsics pot dificultar el control del dolor i fer que el pacient necessiti més dosis», explica la neuròloga.
En pacients amb atacs freqüents o especialment incapacitants, els tractaments preventius permeten millorar el control de la malaltia. Entre els avenços més rellevants hi ha medicaments que actuen contra molècules implicades en els mecanismes de la migranya, així com altres teràpies preventives mitjançant infiltracions periòdiques, indicades en determinats pacients amb migranya crònica.
«Avui disposem de tractaments específics que han canviat les possibilitats de controlar la migranya. L’important és individualitzar l’abordatge i trobar l’opció més adequada per a cada pacient», destaca la Dra. Riva.
L’especialista també recorda que l’ús freqüent d’analgèsics pot ser un senyal que la malaltia no està ben controlada i requereix revisar el tractament, en lloc de limitar-se a augmentar la medicació.
Dormir bé, fer exercici i mantenir horaris regulars
A més dels tractaments mèdics, els hàbits quotidians tenen un paper fonamental en el control de les cefalees.
Els canvis en els horaris de son, el dejuni, l’estrès, el consum d’alcohol i les variacions hormonals poden desencadenar atacs de migranya en persones predisposades. Per això, la neuròloga de l’Hospital Ruber Internacional recomana mantenir rutines regulars de descans i alimentació, practicar exercici físic, moderar la cafeïna i aprendre a identificar els factors desencadenants.
També aconsella portar un diari de cefalees per registrar la freqüència dels episodis, la seva intensitat i les circumstàncies en què apareixen, una eina útil per valorar l’evolució de la malaltia i l’eficàcia del tractament.
«Els hàbits de vida són tan importants com els tractaments mèdics. Dormir bé, mantenir horaris regulars i fer exercici de manera constant poden ajudar a reduir els atacs i millorar la qualitat de vida», afirma.
Finalment, la Dra. Elena Riva Amarante insisteix en la importància d’abandonar la idea que conviure amb mal de cap freqüent és normal.
«No s’ha de normalitzar el dolor ni resignar-s’hi. La migranya és una malaltia neurològica i avui disposem de tractaments eficaços. Amb un bon maneig, la gran majoria de les persones aconsegueix controlar-la i portar una vida pràcticament normal», conclou.
Sobre l’Hospital Ruber Internacional
L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és un centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.
Concebut com un «hospital integral», els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i els Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, de manera que s’aconsegueix la màxima eficàcia en l’organització i el desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, fet que permet oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.
Sobre Quirónsalud
Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a l’Amèrica Llatina. Conjuntament, disposa de més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres hi ha l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Universitario Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.
El Grup treballa en la promoció de la docència (quinze dels seus hospitals són universitaris) i la recerca medicocientífica (disposa de l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministeri de Ciència i Innovació).
Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada en els diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant nombrosos projectes de recerca a tot Espanya i molts dels seus centres duen a terme en aquest àmbit una tasca capdavantera, i són pioners en diferents especialitats com ara oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.
